Espanyolisme màgic

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

14 de de juny del 2021. 23:07

0 Comentaris

EL PERIÓDICO

Mentre l’independentisme i Pedro Sánchez ultimen el seu meritori aterratge a la pista de la realitat, la dreta extrema i l’extrema dreta continuen acudint a Colón agitant el seu particular unilateralisme patriòtic. En política, el mèrit no és atiar els rivals sinó enfrontar-se als teus: mentre una gossada de fanàtics propis acusa Junqueras de tota mena de còmiques traïcions, Jordi Sànchez aguanta amb força les envestides del ‘pilot Artadi’ dels purs i Pedro Sánchez comença a doblegar els seus particulars dinosaures socialistes, Pablo Casado ha escollit el camí fàcil de dir-los a la seva gent el que volen sentir, que no és res més que l’enèsim retunejat del mateix «a por ellos» de sempre. Però el que no veu, o no vol veure el PP, és que els vents han canviat i que anar avui a Colón, amb el Govern en ple donant suport als indults i una ministra com Ione Belarra dient que deixaria tornar els exiliats, és no haver entès que ja no estem el 2017. Mentre l’independentisme comença a explicar amb valentia que l’unilateralisme no ha servit de res, és la dreta rància la que paradoxalment viu ancorada en la nostàlgia de l’1-O, els ‘piolines’ i les exaltacions pàtries. En algun moment, també aquesta dreta haurà de començar a explicar la veritat als seus i dir, per exemple, que evidentment no hi va haver cap cop d’Estat sinó simplement una manifestació pacífica en la qual els Jordis, que fa 3 anys que són a la presó, demanaven a la gent que se n’anés a casa seva. O el que és el mateix: res es resoldrà fins que Casado o qui sigui del PP sigui acusat de traïdor a les seves pròpies files, com ja els ha succeït als independentistes i el mateix Pedro Sánchez. Derrotat l’independentisme màgic, queda el gran bastió de l’espanyolisme màgic, que més aviat que tard haurà de recollir el teatret de banderes i posturejos grotescos com el de Colón i de començar a parlar a la gent com si fos adulta. Venen temps apassionants, en què, agradi o no, la veritat torna a cotitzar a l’alça.