Transparència, no conspiranoia

El president dels Estats Units, George Biden, va iniciar aquest dijous una gira europea en què, de cimera en cimera (trobades amb el Regne Unit, la Unió Europea, reunions del G-7 i l’OTAN), té com a propòsit estroncar les relacions amb els tradicionals aliats emmetzinades durant el mandat de Donald Trump. En un article en què marcava el full de ruta d’aquesta ofensiva diplomàtica, Biden fixava com a objectiu aconseguir «assegurar que les democràcies de mercat, no la Xina o ningú més, escriguin les regles del segle XXI del comerç i la tecnologia». Un missatge que podrà plantejar cara a cara a Vladímir Putin a l’entrevista que mantindran els dos presidents a Ginebra la setmana vinent i que arribarà a la Xina, objectiu prioritari del reposicionament dels Estats Units en l’escena internacional, en forma de retret per l’opacitat del règim de Xi Jinping amb la Covid-19.

La decisió del president dels EUA de reclamar als seus serveis d’intel·ligència una reavaluació, en el termini de 90 dies, sobre l’origen del virus està sent secundada per la Unió Europea, que ha inclòs aquesta exigència a l’esborrany de declaració conjunta que s’ha d’emetre després de la cita del dimarts que ve.

L’anterior president dels Estats Units, Donald Trump, ja havia assenyalat, amb intencions no menys clares, la Xina com a culpable de la pandèmia. Tot i que hi ha una sensible diferència entre les seves acusacions sense fonament –que incloïen insinuacions sobre que el virus hauria sigut una creació de laboratori i, fins i tot, que la seva disseminació podria ser intencionada– i els dubtes raonables sobre si la Xina va ocultar una possible fuga d’un virus d’origen animal des d’un dels seus laboratoris.

Entre els assenyalats per Trump figurava, com a suposada encobridora, l’Organització Mundial de la Salut, en una maniobra més per dinamitar qualsevol àmbit de col·laboració multilateral i alliberar els Estats Units dels seus compromisos humanitaris internacionals. L’Administració Biden apunta l’OMS, que no ha trobat cap motiu per assenyalar que el virus s’escapés d’un laboratori, però tampoc ha pogut arribar a conclusions definitives davant el limitat accés que la Xina li va oferir, com a potencial víctima de l’opacitat del règim de Xi Jinping.

Hi ha un consens estès a la comunitat científica que un virus present en animals silvestres va desenvolupar la capacitat de saltar a humans i desencadenar-hi la malaltia de la Covid-19. Que aquest pas es produís directament en un mercat de Wuhan, des del qual es va disseminar la malaltia globalment, o que, un cop identificat el virus, aïllat i estudiat al laboratori d’aquesta ciutat, errors humans provoquessin el contagi entra dins del que pot ser raonable sense necessitat de caure en teories conspiranoiques. Teories que no s’haurien de veure realimentades per l’exigència de transparència sobre el Govern xinès.

Les dinàmiques d’ocultació, evasió de responsabilitats i control informatiu que actuen en un règim de partit únic i no subjecte a controls democràtics ja han estat en altres ocasions darrere d’errors catastròfics. L’única solució per aclarir sense cap dubte l’origen de la pandèmia –i el que és més important, per procurar que no es torni a repetir en els mateixos termes– només pot venir d’una transparència que la Xina, fins ara, no ha garantit de forma incondicional i convincent.