Demano perdó, vaig amb Espanya

Per moments em sembla haver retrocedit en el temps 13 anys enrere. La selecció espanyola juga davant Portugal a 10 dies del seu debut a l’Euro. Luis Enrique assegura que aquest equip és molt difícil de batre, que té il·lusió i que està convençut que Espanya pot fer bon paper. Ho diu davant els escèptics periodistes que l’escolten en el Media Center de Las Rozas. Com en vigílies de l’Euro 2008.

Des que el seleccionador va fer pública la llista de futbolistes que defensaran Espanya a l’Euro (sense cap jugador del Reial Madrid) alguns periodistes esportius han expressat el seu abatiment, manifestant fins i tot que s’identifiquen més amb França que amb Espanya, perquè l’equip de Luis Enrique no els representa.(¿)

Luis Aragonés i Raúl

Sí, els mateixos que feien test d’«españolía» a jugadors com Xavi, Puyol o Piqué si tossien durant l’himne o abandonaven alguna concentració abans de temps, ara resulta que van amb França. Grotesc. Segueixen entossudits a repartir el carnet dels que mereixen anar a la selecció i els que no. Com quan van voler fer fora Luis Aragonés del càrrec per prescindir de Raúl. Sort que no ho van aconseguir.

Tant de bo Luis Enrique tingui les idees clares i la lucidesa que el 2008 va tenir Aragonés. I aquest grup de jugadors es faci fort davant l’escepticisme que llegeixen i senten. En un país tradicionalment d’equips abans que d’equip nacional només pugem al barco d’Espanya quan va vent en popa. És trist que ni l’estrella de campions del món ni les dues Eurocopes consecutives hagin acabat amb certes dinàmiques.

L’estat físic

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Tots trobem a faltar algun futbolista i és saludable debatre sobre això. Una altra cosa és dubtar que el seleccionador tingui un criteri basat en el coneixement exacte, per exemple, de l’estat físic dels preseleccionats, i que per a ell aquest aspecte sigui determinant per sobre d’altres, com en el cas Ramos. Ho saben tots els jugadors que ha dirigit Luis Enrique.

Vaig viure de prop l’assetjament pre-Euro 2008, l’èxit de Viena i el de Sud-àfrica. Mai oblidaré aquestes experiències professionals, com a periodista i com a espanyola. Demano perdó, el meu equip és Espanya.