Tirotejos i crims masclistes: l’epidèmia de violència
Entrem en una nova etapa, encara en pandèmia, que passa per evitar l’esclat social i millorar l’atenció de la salut mental de la ciutadania
1. Comptar els crims masclistes
En la mítica 2666, Roberto Bolaño va dedicar una de les parts de la novel·la a desgranar una a una les històries mínimes que portaven una dona, normalment jove i treballadora a les fàbriques d’una ciutat de Mèxic, a ser assassinada i abandonada al desert. Un a un fins a 110 crims, explicats de forma monòtona, com ho pot arribar a ser una vida quotidiana, des d’una mirada desapassionada, la del cronista d’una realitat abocada en forma de ficció. Probablement les morts de Ciudad Juárez, aquell triangle de les Bermudes de la violència de gènere, no tindran millor cronista que en aquella Santa Teresa literària. L’allau de mort desborda el risc de la rutina dels crims successius, i Bolaño aconsegueix el miracle de captar la nostra atenció, des de les entranyes, sobre el greu problema del país des d’aquest exercici d’irrealitat.
2. Tirotejos als EUA
D’entre les aplicacions dels mòbils n’hi ha unes quantes, del tipus Breaking News, que llancen alertes cada vegada que hi ha una notícia per als mitjans d’informació més importants de tot el món. Pots discriminar per països o temàtica, però si actives les opcions més generalistes, hauràs rebut en els últims temps una allau d’avisos de tirotejos i morts violentes, la majoria, als EUA. No és una sensació, és un fet que es materialitza al compàs de les notificacions del mòbil, com si fossin pulsacions que et tallen la respiració per uns instants. Cada crim.
Els nord-americans ja parlen de l’epidèmia de la violència. El tiroteig de San José, a Califòrnia, va deixar fa uns dies 10 víctimes, entre les quals, l’assassí. En les últimes setmanes es van produir altres tirotejos de masses, com el de Colorado, o el de Boulder, que han tornat a posar per enèsima vegada sobre la taula la necessitat de regular el control d’armes. La violència s’ha tornat a ensenyorir de la crònica de les pàgines d’internacional, on els conflictes cíclics com el de Gaza o el ressorgit terrorisme de Sendero Luminoso comparteixen aquella finestra de preocupació que susciten les catàstrofes naturals o els greus accidents. Home mata a multitud. Tiroteig mortal entre joves. Un degoteig constant de mort, de vida interrompuda, que podria portar de tanta repetició la fatiga d’atenció, el desinterès per entendre i canviar el curs d’aquesta tendència.
3. El còctel explosiu de la violència
L’epidèmia de violència als Estats Units inquieta, i molt, sobretot, pel que té de fenomen global. Deixant de banda la relació singular del país amb les armes, els sociòlegs apunten que és un efecte secundari més de la pandèmia: les restriccions i confinament, d’una banda, i la crisi econòmica en totes les seves formes, de l’altra, han portat al límit massa gent. Alguns han explotat i ho han fet així. El sistema té un nou desafiament davant, després d’entrar ja en fase de vacunació de la població. Entrem en una nova fase de la pandèmia que passa per evitar l’esclat social i millorar l’atenció de la salut mental de la ciutadania.
El Pacte Nacional de Violència de Gènere ha sigut un dels que s’han reactivat després dels assassinats en cadena de dones a Espanya en uns quants dies, sis crims connectats per la violència domèstica. Als EUA el maltractament masclista està estretament lligat als crims de masses: Un estudi de la Universitat de Boston ha determinat que gairebé la meitat dels autors de tirotejos al país dels últims 50 anys tenien antecedents de violència contra les dones. De fet, una de les mesures que l’Administració Biden podria posar en marxa és la reforma dels criteris per obtenir la llicència d’armes o la compra d’una pistola si tens antecedents de violència domèstica.
Crisi, violència, dones. Un còctel explosiu que no podem deixar que es barregi.
