Porta a porta a Sant Andreu

Els primers dies d’implantació del sistema de recollida d’escombraries porta a porta a Sant Andreu de Palomar han generat polèmica. L’acumulació a les voreres del nucli antic de brossa que els serveis de neteja no han recollit, perquè no s’havien dipositat a les bosses amb xip que l’Ajuntament de Barcelona ha repartit o perquè no contenien la fracció de reciclatge (plàstic, orgànica, paper...) que tocava per dia de la setmana, ha sigut una de les imatges que més ha despertat el descontentament d’alguns veïns del barri. No de tots, ja que també hi ha qui considera que el canvi és per millor. La divisió d’opinions també és una bona mostra del trastorn que ha suposat el porta a porta i de la dificultat que pot suposar la seva aplicació.

El consistori demana paciència i implicació a la ciutadania, i defensa les bondats d’un sistema que a la llarga, assegura, serà beneficiós per a tothom. Començant per les taxes de reciclatge, que esperen augmentar del 36% actual al 55% que marca la Unió Europea com a objectiu de sostenibilitat. A més, recalquen des de l’ajuntament, amb la retirada dels contenidors (tots, excepte els de vidre) es guanya espai públic. ‘Temps’ és la paraula màgica que demana l’administració per valorar el porta a porta: temps per fer-hi els ajustos necessaris a mesura que es vagi consolidant i, sobretot, temps perquè la població s’hi habituï.

És evident que tot canvi d’hàbits i rutines suposa una dificultat i és susceptible de rebuig i protestes contra qui el promou. Va passar amb la primera superilla, al Poblenou, el 2016, i amb la nova xarxa d’autobusos urbans. L’administració ha de fer llavors un exercici extra de pedagogia per convèncer els ciutadans. A diferència de la superilla, que es va estrenar de manera sorprenent, no es pot dir que en el nou sistema de recollida d’escombraries hagi fallat la voluntat d’informar, ja que des de fa setmanes es va explicant com funciona als afectats. No obstant, sembla necessari seguir reforçant aquesta tasca de pedagogia a peu de carrer, no només dels aspectes més tècnics, sinó de les raons ecològiques.

En vista del que ha passat aquests dies a Sant Andreu, s’han de millorar alguns aspectes sobre la posada en marxa, especialment els referits a facilitar la logística dels qui més problemes tenen per complir els requisits de llençar les escombraries a una hora i dia determinats. Però que necessiti alguna adaptació no significa que el sistema no funcioni. De fet, les experiències fetes en altres llocs confirmen que és més efectiu que els contenidors, com va recordar l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Andreu de Palomar, que va animar a assumir l’«esforç afegit» pensant en el «benefici ambiental» que representa. Actualment, el porta a porta s’aplica a més de 200 municipis catalans, i a Sarrià, el primer barri de Barcelona on es va estrenar, el reciclatge ha pujat el 55%. 

Assumpte a part mereix el xip incorporat a totes les bosses d’escombraries, en el qual no pocs veuen una perillosa intromissió a la privacitat. Tot i que el consistori assegura que es tracta només d’una manera de seguir la traçabilitat, és un tema que genera prou rebuig perquè s’estudiïn altres alternatives que aconsegueixin el mateix objectiu sense ser tan intrusives.  

La millora del reciclatge ha de ser una prioritat per a Barcelona, en resposta al repte climàtic, que no espera, però no es podrà aconseguir sense la col·laboració veïnal.