MEDI AMBIENT

Set claus sobre la conflictiva recollida de residus porta a porta a Sant Andreu

Alguns veïns del districte no combreguen amb la nova mesura, que consideren invasiva, incòmoda, insalubre i massa rígida quant a l’horari

Set claus sobre la conflictiva recollida de residus porta a porta a Sant Andreu

Laura Guerrero

6
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, política municipal, educació, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El districte de Sant Andreu es va estrenar dilluns amb la recollida d’escombraries porta a porta, un mètode que s’ha demostrat que multiplica el reciclatge però que requereix d’un canvi d’hàbits que empastifen una cosa tan sagrada com l’acte de treure la porqueria al carrer. Molts veïns, cinc dies després, continuen sense tenir gaire clar què han de fer, i molts altres, malgrat haver entès la dinàmica, ho consideren una idea nefasta. I això només acaba de començar, perquè a l’octubre s’afegirà una segona tongada de veïns de Sant Andreu i a finals d’any seran els d’Horta. A principis del 2022 serà el torn dels de Sant Antoni. Aquest divendres, els indignats pel projecte es manifestaran davant la seu del districte. Repassem el conflicte en claus.

Sarrià: els orígens

Tot comença el febrer del 2018 amb la prova pilot al nucli antic del barri de Sarrià (8.844 habitants), on durant els primers compassos la idea tampoc va encaixar perquè això d’haver de treure determinades escombraries en uns dies i hores concrets, o el fet d’haver de dipositar-la al portal de casa, no acaba de convèncer els veïns. La cosa es va anar calmant i tres anys després ja forma part de la litúrgia diària, amb un percentatge de reciclatge que s’acosta al 55% quan la mitjana de la ciutat està en el 38%. Pels carrers encara apareixen bosses inapropiades amb el corresponent adhesiu que recorda al propietari que o bé s’ha equivocat de data (tocava el plàstic i l’orgànic i ha tret el cartró) o bé ha barrejat coses que no concorden (peles de plàtan a la bossa dels envasos). L’ajuntament segurament va pensar que si la cosa havia funcionat a Sarrià, ¿per què no ho havia de fer a altres barris de la ciutat? Potser aquí hi ha el primer error de càlcul.

La informació prèvia

Un dels aspectes més criticats pels veïns de Sant Andreu queixosos amb la mesura és la desinformació. Asseguren que l’ajuntament no els ha tingut en compte. Consultat per aquest diari, el consistori s’ha dignat a resumir com ha anat el procés de participació. Segons fonts municipals, això és el que s’ha fet aquests últims mesos.

- S’han fet 555 reunions amb presidents de comunitat per explicar el nou sistema.

- S’han entregat kits de recollida porta a porta al 83% de les vivendes (4.341 d’un total de 5.446).

- També s’han repartit en 456 dels 493 establiments que són dins el perímetre d’aquesta primera fase a Sant Andreu.

- S’han atès 1.300 trucades, 300 missatges de text i 300 correus electrònics. -

- S’ha creat una comissió de seguiment en què hi ha representades associacions de veïns i comerciants.

Però més enllà de la desinformació (es queixen, a més, que només s’ha tingut en compte una de les tres associacions veïnals de l’entorn), un cop posat en marxa, el sistema ha generat problemes de diferent índole.

Baixar les bosses sense la galleda

Els veïns reclamen al districte de Sant Andreu que no els obligui a baixar les escombraries dins el petit contenidor marró habilitat per a la recollida porta a porta. Per a la seva tranquil·litat, a Sarrià són molts els veïns que no baixen la bossa d’escombraries orgànica dins la galleda, i el camió se l’emporta igualment. Tot i que a Sarrià no hi ha xip, així que fins que no s’elimini el ‘tag’, si és que es retira mai a Sant Andreu, sembla que la galleda no està en discussió. Tot i que després de quatre dies és massa aviat per parlar de canvis. El que sí que s’ha reforçat, assegura un portaveu municipal, és el nombre d’informadors al carrer.

El xip identificador

A molts veïns no els sembla gens bé que el consistori sàpiga quina marca de supositori, condons o tampons fan servir a casa. Això és el que passa, ja que cada bossa porta un xip identificador que serveix per posar nom i cognom a les escombraries irregulars. La intenció segurament és bona, poder advertir que alguna cosa no s’ha fet bé. Però en el fons de la qüestió hi ha subjacent l’inevitable debat sobre el dret a la intimitat dels residents. El consistori, per la seva banda, garanteix que «mai» s’obre cap bossa i que, en qualsevol cas, es fa per poder informar els propietaris de cara a futures entregues. A Sarrià, per cert, no s’ha establert el sistema del xip, i l’anàlisi de les escombraries es fa per zones.

Ampliació de l’horari

Les escombraries s’han de baixar entre les 20 i les 22 hores, i alguns veïns reclamen poder ampliar aquest horari. La idea del consistori, no obstant, és trencar amb el concepte de contenidor de ciutat convertit en un abocador obert les 24 hores del dia. Per això se sol·licita fer-ho quan el sol cau i l’activitat social també disminueix. El consistori assegura que és aviat per parlar d’ampliar-lo, i que en qualsevol cas és una decisió que s’haurà de prendre quan hi hagi un marge suficient de temps que permeti replantejar-se certes coses. A Sarrià, per exemple, el districte es va passar sis mesos ajustant detalls.

Un pla poc higiènic

Els veïns que no combreguen amb el projecte també consideren que la recollida porta a porta, per dir-ho sense embuts, és una porcada. És a dir, que és insalubre, que tenir el carrer ple de bosses d’escombraries a mercè de qualsevol animal o qualsevol puntada de peu d’un brètol, no és una bona idea. A través de les xarxes socials han compartit infinitat de fotos i vídeos de carrers de Sant Andreu plens d’escombraries que no s’han recollit perquè no era el dia que tocava.

Punt fix de recollida de sanitaris

Els rebutjos sanitaris (tampons, compreses, bolquers, discos de lactància...) els recull un vehicle itinerant que durant el dia va parant per diferents punts del districte. Els veïns consideren que la seva vida ja té prou horaris i cites personals i professionals com per haver d’afegir el moment de baixar la bossa per dipositar-la al camió. Per això sol·liciten establir un punt fix d’entrega d’aquest tipus de residus.

La recollida porta a porta ja no és una prova pilot, així que està descartat que l’ajuntament faci marxa enrere. Entre altres coses, perquè la Unió Europea té una sèrie d’exigències vinculades al medi ambient que obliguen a replantejar tot el sistema de recollida de residus. El 2020, el percentatge de reciclatge havia d’estar en el 50% i la ciutat està avui en poc més del 38%. El 2025 haurà de ser del 55% i el 2030, del 60%. Curiosament, dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona només hi ha dos municipis que compleixin aquest requisit. Són Torrelles de Llobregat i Tiana, curiosament, els dos municipis on ja impera això de dilluns el plàstic, dimarts el cartró i el paper, dimecres...