Editorial
Coratge a la recerca de suports
Illa ja sap, després del debat de política general, les línies vermelles d’Esquerra i els Comuns
El president de la Generalitat, Salvador Illa, en el pleno del Parlament.
Salvador Illa exhibeix des que és president de la Generalitat una qualitat molt poc freqüent en la política actual: el coratge. Dimarts va obrir el debat de política general al Parlament agafant per les banyes el toro de la principal preocupació dels catalans: l’habitatge. Va explicar que el Govern ha identificat terrenys hàbils per construir fins a 210.000 pisos en totes les modalitats possibles: lloguer social, lloguer lliure, habitatge social i promocions privades. La precisió de la dada es correspon a la meticulositat amb què el seu home de confiança en la Conselleria de Presidència, Albert Dalmau, prepara aquests debats. Illa va voler deixar clar que coneix el camí que cal recórrer per pal·liar el dèficit d’habitatge assequible que pateix aquest país. Prova de l’encert en el diagnòstic és que el president dels constructors, Xavier Vilajona, va beneir la iniciativa, tot i que va dubtar que es compleixin els terminis. Aquí és on el coratge que ha demostrat fins ara Illa li dona un marge de credibilitat. Però això no és suficient perquè per tirar endavant aquesta i altres iniciatives necessita una majoria que no té al Parlament. Els que l’hi poden donar, Esquerra i els Comuns, van passar les votacions de les resolucions finals d’ahir evitant que el Govern del PSC sortís tocat, però sense recolzar-lo en les seves propostes. Això queda per a la negociació dels Pressupostos, per als quals Illa ja coneix les línies vermelles dels seus socis parlamentaris: la presentació del model de finançament autonòmic en el cas d’Esquerra i més regulació del mercat de l’habitatge en el cas dels Comuns. El debat va servir perquè tots posin les cartes sobre la taula.
Molt diferent va ser l’actitud de Junts, que va posar l’accent en les seves propostes de resolució en la voluntat d’evidenciar la distància del PSC amb l’agenda independentista més que a proposar la seva alternativa de futur. El conjunt de mesures buscaven la conclusió que es volia evidenciar: s’ha imposat el "tripartit unionista", un concepte molt allunyat avui del carril central dels votants catalans. El PP i la CUP van defensar la posició emparedats entre les excentricitats de Vox i Aliança. Aquest debat no va acabar amb el clima de normalitat i d’estabilitat institucional que s’ha intensificat a Catalunya des de la victòria d’Illa.
Però el que ha de tenir clar el president és que en els pròxims mesos la pacificació i el coratge no seran suficients si no aconsegueix els corresponents suports parlamentaris per tirar endavant les lleis, començant per la de Pressupostos. Aquests dies ha quedat clar també que bona part del que s’ha proposat i exposat al Parlament exigeix de canvis legislatius al Congrés i de l’impuls del Govern de Pedro Sánchez que tant deu al PSC i a la resta de grups polítics catalans. Per això a la Moncloa i a Ferraz, coneixedors de la lleialtat d’Illa i del seu equip, haurien de prendre bona nota de les resolucions que s’han aprovat amb àmplies majories al Parlament, especialment les que han comptat amb el vot favorable del grup socialista. Les pròximes setmanes seran decisives perquè Catalunya tingui els pressupostos que necessita. El PSC, i el PSOE, ja saben on són les línies vermelles que han posat Esquerra i els Comuns. Farien bé en buscar acords com abans millor sobre els temes plantejats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
