Editorial

Manifestación del día de la Hispanidad en Barcelona /
El 63% dels espanyols considera que la manera de celebrar la festa nacional d’Espanya s’hauria d’adaptar als temps actuals. Curiosament, segons l’enquesta del GESOP per als diaris de Prensa Ibérica, els joves veuen una mica menys necessari aquest canvi (baixa al 58%) i el suport a la reforma creix en les franges d’edat més avançada (puja el 65%). Deu ser perquè per als que van viure en temps de la dictadura encara ressonen els ecos del Dia de la Hispanitat o, més enrere encara, del Dia de la Raça. La manera de celebrar la festa nacional d’Espanya ha canviat, però els elements centrals continuen sent els mateixos: la desfilada militar, comuna als costums dels nostres veïns, i la recepció del Rei al Palau Reial. Potser seria necessari, més que suprimir res, afegir-hi alguns elements lligats a les Corts Generals, que tenen el protagonisme exclusiu el Dia de la Constitució, o donar una mica de presència a les comunitats autònomes. Les celebracions del 12-O estan desposseïdes de tota simbologia anterior a la Constitució, però no s’han enriquit amb ella. I queden, d’aquesta manera, una mica desangelades, fins al punt d’atraure només un públic ideologitzat que es dedica a xiular els representants de les institucions sense gairebé distingir ni tan sols el signe polític o el tarannà.
Els pares de la Constitució no van voler bloquejar les transaccions de la Transició per qüestions simbòliques. Una vegada que l’oposició va acceptar la monarquia i la bandera rojigualda, la resta es va deixar en mans del pas del temps. I la conseqüència ha sigut que els símbols nacionals s’han anat tenyint progressivament de connotacions ideològiques. Aquesta navegació sense tripulació ens ha portat ara a un port inesperat, els joves que no van viure la dictadura i que se senten identificats amb Espanya s’han adherit a uns símbols que han acabat portant-los a una ideologia radical que, a més, és ara hegemònica ni més ni menys que als Estats Units. Liberals i socialdemòcrates haurien de reflexionar. Potser, en lloc de confrontar amb aquesta tendència per raons purament electorals, haurien de pensar si no valdria la pena ressignificar aquests símbols nacionals i vincular-los a les sensibilitats democràtiques. No és tasca fàcil ni dona rèdit a curt termini, però seria una manera de revitalitzar la democràcia i d’incorporar la diversitat d’Espanya a la simbologia nacional. Potser un primer pas seria fusionar la festa del 12-O amb la del Dia de la Constitució. Si no, quan els més joves volen adherir-se a uns símbols nacionals, com ho fan els seus coetanis d’altres països o fins i tot d’algunes comunitats autònomes, queden orfes o arraconats a l’extrema dreta. Aquesta orfandat potser explica millor la desafecció dels joves que el simplisme d’atribuir tots els mals a les xarxes socials per evitar exigir responsabilitats a polítics o a mestres, per exemple, perquè tampoc s’ha sigut capaç d’inculcar un sentiment de ciutadania en aquest marc, com sí que fan, per exemple, francesos, italians i portuguesos. I això no té res a veure ni amb l’adoctrinament ni amb la laïcitat exigible a l’Estat. Els sentiments no es poden negar, però tampoc es pot actuar com no existissin. El que cal fer és dotar-los d’un significat conforme amb els valors democràtics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.