El futur Govern

Quina gran consellera hauria sigut Artadi

Potser la renúncia a un càrrec que es diria creat a propòsit per ella es degui al fet que Rufián va acusar a JuntsxBoltxevisme o com es digui de no ser «tan de dretes». No podia deixar passar tal ofensa

3
Es llegeix en minuts

Amb la renúncia d’Elsa Artadi a ser consellera d’Economia, els catalans perdem una gran oportunitat de fer un pas endavant i arribar a tenir un PIB que per ella volgués tot Europa Occidental. Ja que la noia viu al seu propi món, del qual no ha sortit mai, ni ganes, lluitaria amb totes les seves forces perquè tots els catalans poguessin viure segons el que ella considera uns mínims de subsistència. La consellera Artadi no hauria regatejat esforços ni hores de feina per aconseguir que tots tinguéssim un anorac de mil euros per anar de manifestació, un bolso Gucci on guardar les claus dels dos cotxes, roba interior que no permets que et treguin ni en nits de passió per por que es faci malbé, un guarda-roba –els armaris són de pobres– amb modelets mo-ní-ssims de les millors marques i un iot –si no propi, d’uns amics– sobre el qual fer-nos fotos per vacances. Això, d’entrada. A mig termini, intentaria que visitéssim l’esteticista una vegada per setmana, ens aixequéssim cada dia a les 10, féssim ioga a la platja, anéssim de botigues cada tarda pel passeig de Gràcia i utilitzéssim ulleres que, de no haver assumit ella la conselleria, preferiríem quedar-nos cecs a pagar-les. La segona residència com a mínim vital, es dona per descomptat. Un conseller o ministre d’Economia és com Déu, aspira a construir una societat a la seva imatge i semblança. No em diran que tenir Artadi en aquest càrrec no hauria sigut més profitós que quan vam tenir-hi Junqueras, que al que aspirava era que els catalans mengéssim calent 15 vegades al dia.

Potser la renúncia d’Artadi a un càrrec que es diria creat a propòsit per ella es degui al fet que Rufián va acusar JuntsxBoltxevisme o com es digui de no ser «tan de dretes». Elsa Artadi, aterrada a la política directament des d’un telecadira de Baqueira, no podia deixar passar tal ofensa, d’un pèl va anar que Rufián no l’acusés de maoista, a ella, que l’únic llibre vermell que ha tingut mai a les mans és el catàleg de Victoria’s Secret 2015, a ella, que l’únic pla quinquennal que coneix són els cinc anys d’espera que hi ha per aconseguir amarrador al Port Olímpic, per Snoopy t’ho juro. Si no es pot comportar com una consellera de dretes, millor quedar-se de regidora a Barcelona, com santament ha decidit. Els catalans s’ho perden, la seva primera mesura econòmica hauria sigut il·legalitzar les rebaixes, quina grolleria, a veure qui no es pot gastar 500 euros en un parell de sabates.

- Així es reactiva l’economia, ho vaig aprendre a Harvard, tia.

Notícies relacionades

Als polítics catalans els passa amb els Estats Units el que als cantants pop espanyols dels 70 amb tot Amèrica, que aquí no venien ni un disc però asseguraven que allà omplien estadis i places de toros, les fans es colaven a les seves habitacions d’hotel i eren rebuts per mandataris de tota mena. De Juan Bau a Emilio José, no hi havia cantant espanyol que no jurés ser ídol a les Amèriques, quan probablement la realitat fos que hi anaven a l’hivern per guanyar-se, cantant en comunions i casaments, les garrofes que aquí els negaven. De la mateixa manera, si hem de fer cas del que els Artadi, Sala Martín, Mas-Colell i altres que enarboren estudis americans demostren a aquesta banda de l’Atlàntic, als Estats Units van anar a despatxar hamburgueses.