Fumata blanca amb morbo

Torra, ja amb pensió vitalícia d’expresident, està promocionant el seu últim llibre. Un altre manual de queixes i laments. Aquest desitjava ferventment que fos la seva fillola, Laura Borràs, la presidenta. La va promocionar des del primer dia amb tenacitat. I a la fi ho és, només que del Parlament, càrrec en el qual va debutar confrontant amb Roger Torrent, el seu antecessor. Tot i que, i el detall no és menor, la lideressa de l’independentisme ‘nítid’ tindrà l’honor d’exercir de mestra de cerimònies, com el cardenal que investeix el pontífex. Té morbo l’assumpte. Doncs si algú no ha ocultat la seva contrarietat davant la tessitura de proclamar un president republicà és, precisament, Borràs i el seu entorn.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Que ara sigui ella l’encarregada de posar la corona a la testa d’un republicà té alguna cosa de càstig diví. El seu recurrent somriure tindrà molt de Pantoja. Recordin allò de ‘Dents, dents, que els fot’. La qüestió és si Borràs disputarà a Illa la direcció de l’oposició. O donarà almenys els cent dies de gràcia. Paper per al qual també ha presentat les seves credencials Albert Batet, encarregat de donar una sonora puntada de peu a l’entesa, en plena recta final del pacte protagonitzat per Jordi Sànchez i el mateix Pere Aragonès. Ni curt, ni mandrós, va exigir una auditoria independent al Govern per la pandèmia. Cosa que pot ser legítima. I al seu torn, revelador del tipus d’actitud imperant a les files nacionalistes.

La investidura d’un president trenca amb l’alternança entre nacionalistes i socialistes dels últims 40 anys en la presidència de la Generalitat. Cosa que no ha sigut possible ni a la Diputació de Barcelona ni a l’Ajuntament, on va quallar un cordó sanitari. Aviat veurem si el pacte és sòlid o si, al contrari, ressusciten les inèrcies de sempre.