Apunt

L’estigma del futbol

Es llegeix en minuts
L’estigma del futbol

Torna el públic al futbol. Això deien els titulars de dimecres, però no és cert. El públic torna només en tres comunitats, les que estiguin en fase 1, fins a un màxim de 5.000 espectadors i previsiblement només en un total de quatre partits de Primera sobre els 20 que es disputaran en les últimes dues jornades (cinc en les quatre jornades de Segona fins al ‘play-off’).

La decepció als clubs, que feia dies que preparaven la distribució d’un número raonable d’espectadors a les seves grades, està justificada. ¿Els qui prenen aquesta decisió, saben que en alguns camps de Segona B, amb aforaments molt més limitats que els estadis de Primera, estan entrant 7.000 espectadors? ¿Quin sentit té que n’entrin més en menys espai?

Ni un disbarat ni una irresponsabilitat

Mentre es disputava l’Atlètic de Madrid- Reial Societat al Metropolitano, malgrat que el club havia tancat el recinte exterior, uns 500 aficionats es van reunir durant els 90 minuts per cantar i encoratjar els seus jugadors. Més enllà de l’extraordinari que devia ser per als jugadors de l’Atleti jugar al seu estadi buit però sentint la seva gent, ¿no és més raonable controlar a dins, amb seients pel mig, el que al carrer deixes a la responsabilitat de cadascú? 

Distribuir 5.000 persones en un estadi amb capacitat per a 70.000 no sembla un disbarat ni una irresponsabilitat. És bastant més arriscat pujar a un vagó del metro de Madrid, per exemple, entrar en un centre comercial o caminar pel carrer Génova la nit de les eleccions.

Solucions sense riscos

Notícies relacionades

El futbol va ser al juny l’activitat que va reprendre fa gairebé un any la competició en unes condicions restrictives però necessàries i imprescindibles en aquell escenari. Avui la situació és una altra. La pandèmia segueix present i el futbol no pretén oblidar-ho, però no té sentit que, mentre el públic entra a una corrida de toros, a un restaurant, a un concert o al tennis, els grans estadis segueixin completament buits.

Hi ha multitud de solucions perquè no es corri risc. Fins i tot limitar l’accés a persones vacunades. Però l’aficionat al futbol carrega amb un estigma que no el fa mereixedor del mateix respecte que altres tipus d’aficionats.