La indústria a Espanya

Qui no inventa, no rendeix

La capacitat inventiva espanyola s’esllangueix, ofegada per la immediatesa del cop de pilota fàcil

Es llegeix en minuts
Qui no inventa, no rendeix

M’ha commogut l’invent del Yayagram, un rudimentari artefacte traductor perquè una àvia de 97 anys pugui comunicar-se amb els seus nets, que utilitzen Telegram. És obra de l’enginyer burgalès Manuel Lucio. Una mostra més de l’enginy hispà en matèria d’invencions. Una idea fresca que, no obstant, no es rendibilitzarà. El Ministeri de Ciència i Innovació, va anunciar fa poc, a so de bombo i platerets, que les patents espanyoles s’havien incrementat el 2020 un 9%. En total 1.483 sol·licituds. Però oblidava esmentar que fa una dècada eren el doble. I que gairebé tot l’augment de l’any 2020 ha sigut referit a temes mèdics per l’ensurt de la Covid. Al món es van presentar l’any passat 3,3 milions de patents, de les quals 1,4 van correspondre a la Xina, 621.000 als Estats Units i 307.000 al Japó. Però fins i tot Polònia ens ha superat amb 4.361 i el Marroc amb 2.730. Si parlem de models d’utilitat, un rang inferior a la invenció, el panorama és similar. Definitivament estem perdent el tren de la innovació. En el rànquing de la WIPO, l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, som al lloc 30, per sota de Xipre

I si les xifres absolutes poden enganyar, hi ha un altre indicador infal·lible, el tant per cent dedicat a R+D+i respecte al PIB de cada país. A Espanya és l’1,25%; a Corea del Sud, el 4,5; a Alemanya, el 3%. Però fins i tot Portugal amb l’1,40 o Grècia amb l’1,27 ens superen. I, a Espanya, la relació entre comunitats és la següent: Euskadi 1,97, Madrid 1,71, Navarra 1,67 i, ¡ull!, Catalunya, en altre temps anomenada la fàbrica d’Espanya, tot just 1,52. El preocupant és que fa una dècada havíem assolit un 1,7% per després anar declinant. Ens hem dedicat en cos i ànima als serveis, el turisme i la construcció i hem abandonat la indústria. Des de l’ADI-FAD, a l’atorgar els Premis Delta de disseny industrial, ja ens van advertir sobre la urgència de reindustrialitzar el país. Si volem tenir certa autonomia productiva, i no estar suplicant favors a l’estranger quan de sobte ens quedem sense respiradors o mascaretes, cal espavilar. Catalunya té totes les cartes per poder redireccionar la seva estratègia de progrés sostenible.

En altres països han tingut molt clara la importància que suposa estimular i protegir la inventiva. S’acaba de publicar el llibre ‘Patented’, de Thomas Rinaldi, (Phaidon) que reuneix 1.000 patents registrades als Estats Units des de 1900 fins avui dia. L’encapçala una taula de billar i una planxa, i acaba amb un robot i, com no, una mascareta respiratòria. Aquest país és conegut per haver creat el Patent Act el 1790, just un any després d’aprovar la seva constitució, per protegir la invenció. Van tenir clar des d’un principi que facilitar la creació a nivell federal era la base de la seva autonomia com a nou estat. Pel llibre desfilen els principals productes que han anat marcant el progrés civilitzador, des de la maquineta d’afaitar –primer de fulla canviable, després elèctrica–, a la nevera, telèfon, càmera de fotos... També rareses com una guitarra teclat patentada per Prince o una caixa per guardar begudes de Francis Ford Coppola. Hi ha productes d’origen japonès, francès, alemany, molts italians... i només dos espanyols. Una Minipimer de Braun España dissenyada per José Z. Zimnowick, és a dir que d’espanyol, poc. I una butaca de Patricia Urquiola –asturiana que viu a Milà– per a la marca italiana B&B. Ídem. La proporció és preocupant: 0,2% 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

I ve a la ment l’útil «que inventin ells» d’Unamuno i la seva pugna per espanyolitzar Europa en comptes de posar-nos al dia. Està clar que no podem abastar-ho tot. Però no és menys cert que un país veí, similar al nostre en molts temes, Itàlia, sí que ha sabut consolidar una potent aposta guanyadora, combinat recursos naturals, invenció, tecnologia i creativitat. Hem d’augmentar l’autoestima i esforçar-nos. 

Parodiant una notícia científica recent, al programa ‘El Intermedio’, el Gran Wyoming comentava: «Avui es posa en marxa un gran invent de la humanitat: l’accelerador de partícules. Si l’haguessin fet a Espanya, seria un desaccelerador». Un comentari graciós, però que fa molta pena.