La nit dels nòmades

Aquest any es viuran per primera vegada uns Oscars diferents i tinc un amic que sempre em diu que moltes vegades la pel·lícula que guanya a la gala s’avança al moment que viurem com a societat. Certament té raó, l’any passat va guanyar ‘Paràsits’ i potser el títol ja tenia molt a veure amb el que viuríem. A més, un dels personatges es passava anys a casa seva confinat i sense sortir.

Tant de bo la pel·lícula que guanyi aquest any sigui una premonició d’allò bo que ens passarà, així que potser venç... Gairebé us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Minari’, escrita i dirigida per Lee Isaac Chung. M’entusiasma el paper que fa Will Patton, una pena que no hagi sigut nominat perquè la seva alegria il·lumina aquesta pel·lícula.

Segon lloc. ‘La cruzada contra la polio’ (La 2). Un bonic i interessant reportatge sobre el poder de la vacuna de la pòlio i com tota una societat va contribuir en la investigació donant sense parar per frenar aquest mal i mai van aconseguir patentar la vacuna.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Primera posició. ‘Sound of metal’, escrita i dirigida per Darius Marder (Amazon Prime Vídeo). Una d’aquestes pel·lícules necessàries per comprendre que qualsevol pèrdua pot ser un guany. La màgia de les persones sordes que sempre tenen la paraula adequada dins seu.

I com us explicava, tant de bo guanyi ‘Nomadland’ i així el nostre món s’il·lumini. Que aquesta vegada ens porti a pensar en la llibertat, en paisatges sense fi i a poder recórrer el món sense por i amb molta felicitat. Seria bonic passar dels paràsits a la terra dels nòmades, on es viu i disfruta gràcies als somnis diferents i a la generositat dels que van pel món. ¡Feliç nit dels Oscars!