La nota

¿Ayuso contra Biden?

La presidenta de Madrid proposa abaixar impostos mentre que el nou president americà vol apujar-los

3
Es llegeix en minuts
¿Ayuso contra Biden?

Isabel Díaz Ayuso es presenta no només com la candidata a presidir Madrid –ja és presidenta des del 2019 i ha convocat eleccions en ús de les seves facultats– sinó com una alternativa a Pedro Sánchez i a Pablo Iglesias. El lema de la seva campanya, «Socialismo o Libertad», després «Comunismo o Libertad», que per a ella deuen ser cosins germans, il·lustra bé aquesta intenció. Votar Ayuso seria una gran moció de censura de Madrid a Sánchez i els seus aliats.

I que Pedro Sánchez hi hagi caigut de quatre potes, i tapat en part Ángel Gabilondo, pot ajudar Ayuso, perquè a les eleccions parcials de molts països –França n’és un exemple pròxim– hi ha una tendència a castigar el Govern que, sigui quin sigui el resultat, continuarà al poder. I Sánchez ha optat per exhibir-se com el Govern a qui el 4 de maig se li podrà clavar la bufetada.

Però hi ha una altra idea tòtem més de la campanya d’Ayuso, tradicional en el liberalisme conservador, i més des que Reagan va guanyar les eleccions americanes el 1980: els impostos frenen la capacitat d’iniciativa i abaixar-los estimula el creixement. Aznar ja s’hi va sumar i va donar alguns fruits. I Isabel Ayuso, i Pablo Casado, l’estan elevant ara a dogma indiscutible, i obliden que no fa tant Cristóbal Montoro els va haver d’apujar per corregir l’excessiu dèficit públic.

Sens dubte, la vella idea progressista que els impostos alts eren com una panacea per corregir les desigualtats i redistribuir la riquesa s’ha demostrat que tenia moltes limitacions. Els impostos són necessaris per finançar els serveis públics, però no són la panacea i, en un món globalitzat, una alça excessiva pot tenir més inconvenients que avantatges.

Respecte als impostos, tant el simplisme socialdemòcrata –els impostos progressius són sempre positius– com el liberal –maten el progrés econòmic– han quedat superats. Depèn de l’impost, la taxa i el context.

Però ara al món (FMI) i als Estats Units (Biden) assistim a una reconsideració seriosa de l’excés liberal. Allò tan reaganià que «l’Estat és el problema, no la solució» s’ha estavellat davant la gran caiguda de l’economia pel coronavirus. I Ayuso amb el seu missatge de ‘Madrid paraíso fiscal’ es contraposa no només a Sánchez, sinó també al nou president nord-americà. En efecte, les propostes de Biden advoquen per la rehabilitació dels impostos. Trump va baixar el de societats al 21% (amb Obama era el 34%) i ara Biden proposa pujar-lo al 28%.

I la proposta de Biden més rellevant, que ha sigut exposada per la seva secretària del Tresor, Janet Yellen, és establir una taxa mínima de l’impost de societats per a tots els països. Així les multinacionals no podrien caure en la temptació de deslocalitzar les seves activitats per motius fiscals.

Notícies relacionades

És una proposta innovadora, sorprenent en un president americà, que no serà fàcil d’implementar i que qüestiona fins i tot la Unió Europea en què –al ser la fiscalitat competència dels estats nacionals– coexisteixen gravàmens de societats del 25% (o més) amb altres del 10% com a Irlanda, el fort creixement de la qual s’ha beneficiat del dúmping fiscal.

Les propostes d’Ayuso contradiuen, doncs, no només les de Sánchez i Calviño (a la pràctica molt cautes fins ara), sinó també les de Biden. Però a la campanya d’Ayuso prima l’oportunitat sobre la coherència i segur que no diu que el seu gran principi d’abaixar impostos contradiu també els de Joe Biden. No pensa en la Casa Blanca... encara.