A Irlanda li tremolen les cames

Amb una clara praxi de ‘dúmping fiscal’, dins d’un procés de digitalització de l’economia com l’actual, Irlanda ha aconseguit captar les seus a Europa de les principals multinacionals a redós d’un impost de societats de només el 12,5%, que s’acosta al 0% en acords com el d’Apple. Al contrari, a Espanya i a la mitjana dels països desenvolupats regeix un tipus nominal del 25%. El país del trèvol fa anys que no fa cas a les exigències de la resta dels seus socis europeus de tornar a l’arena d’una competència lleial. Els mecanismes de governança de la UE assisteixen el país celta: sense unanimitat no és possible canviar les regles fiscals a la zona euro i qualsevol intent d’harmonització topa amb el ‘no’ de Dublín. 

Amb la seva política tributària, Dublín no només ha restat ingressos milionaris als seus socis. A més ha encoratjat una esbojarrada carrera a la baixa de l’impost de societats als països desenvolupats, on la tributació de les corporacions no ha deixat de perdre un pes que s’ha desplaçat cap a la renda i el consum de les famílies. Segons l’OCDE, l’impost de societats ha baixat més d’una quarta part des del 2000.

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

Ara a Irlanda li tremolen les cames. El recolzament dels EUA a la tasca de l’OCDE per establir una fiscalitat mínima per a les multinacionals a tot el món i perquè almenys una part de l’impost de societats s’aboni als països on s’obté el negoci (i no només on hi ha la seu) pot fer trontollar l’estratègia deslleial d’Irlanda. Si un sol país decideix aplicar un gravamen addicional sobre el benefici obtingut al seu territori s’enfronta a un forrellat de la inversió estrangera. La qüestió canvia si la immensa majoria es posa d’acord per aplicar un impost directe sobre el negoci obtingut als seus respectius territoris per les multinacionals tecnològiques. I si és així, s’esfumarà l’avantatge comparatiu que ha estat esprement en els últims anys a costa dels seus socis. No és estrany que el seu ministre de Finances, Paschal Donohoe, aleshores president de l’Eurogrup, hagi expressat les seves «reserves», pel perjudici que això podria comportar a la competitivitat de l’economia. La seva, és clar.

(Possible joc final de paraules: substituir Irlanda per Madrid; zona euro, per Espanya; societats, per successions, patrimoni o IRPF, i Donohoe, per Isabel Ayuso).