Koldo a la Casa Blanca
Una de les frases més entranyables de les anotacions de Koldo García al seu mòbil és quan diu "estic cansat que la gent em tracti com el que fa por, també faig coses bé i amb cap". Aquesta espècie d’autoconfessió diu molt del personatge en una de les poques ocasions en què no recorre a un renec per expressar-se. El "també" és definitiu perquè reconeix que fa moltes coses malament i sense pensar. Freud es posaria les botes amb aquest fragment, però a mi m’ha recordat a Donald Trump. Hi ha gent que converteix el "fer por" en la base del seu caràcter i de la seva manera de relacionar-se amb els altres.
Durant dècades, l’educació, tant en la família com en la societat, es basava en fer por, una por omnipresent que acabava en última instància en el temor de Déu. Una por que era la base de la dominació, especialment dels homes sobre les dones, dels adults sobre els joves, dels poderosos sobre els vulnerables. Aquest exercici autoritari del poder s’ha anat perdent molt lentament des que vam entrar en l’Edat Moderna quan, com explica l’historiador Christopher Clark, es van començar a succeir una sèrie d’emancipacions, primer respecte a la religió, després respecte a la noblesa, a la família, a la classe social i, finalment, als homes.
Però en una societat emancipada, el poder necessita perdonavides com Koldo per continuar dominant persones i organitzacions. Aquest és el drama per al PSOE, que Koldo no va ser simplement el cobrador del frac sinó el cosí de Zumosol que un dia amenaçava un director general de carreteres i un altre a un president de comunitat autònoma que sabia que quan trucava a Koldo era com si truqués a Ábalos i quan trucava a Ábalos era com si truqués... Aquest és el tema de les pròximes setmanes. Koldo no era, doncs, una ovella esgarriada sinó una manera de manar. Aquest és l’error de Sánchez i també el drama actual de la política nord-americana perquè allà el que han fet ha sigut posar el perdonavides, Trump, a la Casa Blanca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
