De vacunes i genis

Aquests dies omplim rentadores, veiem el Barça, perdem hores al menú de Netflix, enviem petons i emojis de petons per telèfon, aparellem mitjons, creuem passos zebra, però, en realitat, estem pensant tota l’estona en la pandèmia en general i a les vacunes en particular. L’altre dia, sense anar més lluny, el quiosquer em va preguntar que quin volia (es referia a un diari) i jo vaig contestar, molt expeditivament: «Pfizer, tot i que em serviria la Moderna, m’encantaria la russa i em xutaria l’AstraZeneca fins i tot de matinada i muntat en un burro amb el cul en flames. Sempre després dels meus pares».

No és estrany (i ara torno a la vaca i a l’obra de teatre) que, per exemple, l’escena que més m’ha agradat de la millor novel·la de l’any vagi d’una epidèmia. A ‘Hamnet’, l’al·lucinant novel·la de Maggie O’Farrell que recrea la vida (i la mort) de la família de Shakespeare, la destinació del clan (i també el de la literatura anglesa) depèn d’una puça que salta d’una persona a una altra amb origen al port d’Alexandria («un lloc de podridura i confinament») per acabar infectant amb la pesta bubònica el fill del millor dramaturg de tots els temps (i sent la llavor de la seva obra més coneguda: ’Hamlet’). 

Això succeeix al terreny de la ficció, però, ja que cap de nosaltres aconsegueix oblidar-se’n, ni tan sols escrivint o llegint aquest text, és moment de parlar de la vacuna en assajos de divulgació. Blackie Books acaba d’editar, per exemple, ‘El instante mágico’, de Markus Chown, i és un gran moment, i amb això arribem a l’obra de teatre i a la vaca, per revisar ‘Momentos estelares de la ciencia’, del gran Isaac Asimov.

El capítol 13 està dedicat a l’inventor de la vacuna. Pels volts del juliol del 1796, l’anglès Edward Jenner estava a punt de raspar a la pell d’un nen una mica de supuració de les pústules d’un malalt de verola. Amb aquest gest, podria condemnar un noi de 8 anys. La verola era una cosa així com la Covid del moment, però en pitjor: un 10% dels que contreien la malaltia morien i els que sobrevivien quedaven picats.

Però ¿on són les obres de teatre i les vaques? A Gloucestershire, la regió de Jenner, es deia que si algú contreia una espècie de verola bovina no queia malalt amb l’altra, la més letal. El científic, intrigat davant aquesta llegenda, solia estranyar-se encara amb una altra cosa: en aquella època, moltes de les grans obres de teatre tenien com a protagonista una vaquera o una pastora de gran bellesa. ¿Va tenir allà la idea? ¿Va caure allà que potser la bellesa dels seus rostres, lliures de les marques de la verola, es devia que estaven en contacte amb bestiar? ¿Va ser allà on va deduir que contreien la verola de les vaques i per tant quedaven lliures de l’altra? 

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La resta és història. La verola bovina es diu ‘vaccinia’ en llatí, de manera que Jenner va encunyar la paraula ‘vacunació’ per descriure aquest mètode d’inocular verola bovina per immunitzar contra l’altra. Asimov conclou que ell «va assenyalar el camí que potser porti algun dia a eliminar totes les malalties infeccioses».

Encara no ha sigut així al 100%, però no és mal moment per recordar que les ficcions i els llibres, i en alguns casos els científics que els inspiren, salven vides. Començant la d’aquest que firma, que vol que aixequin patents i que vacunin els seus pares i que quan li pregunten a la carnisseria si de pollastre o de vaquí, contesta: «De vacuna».