Barcelona, una ciutat per tornar-hi

Els últims anys s’ha estès un relat que defineix la ciutat com a inhabitable, cara, hostil, insegura, bruta i presa pels turistes. Alguns d’aquests adjectius són certs –negar-ho seria infantil–, però reduir Barcelona a aquesta caricatura és injust i dolorós. La ciutat, amb totes les seves imperfeccions, continua bategant amb força, pel seu passat, pel seu present i pel seu futur. També pel dinamisme dels seus habitants.

Notícies relacionades

El futur es debat al Brasil

El periodisme és una au estranya

Si Barcelona estigués realment en decadència, ¿per què tantes empreses i projectes internacionals decideixen instal·lar-s’hi? A Microsoft, Sanofi, Siemens o Scopely s’hi ha afegit aquesta setmana AstraZeneca, amb la inauguració del seu hub mundial de recerca a l’edifici Estel. El projecte absorbirà una inversió de 1.300 milions d’euros fins al 2027. Hi treballaran més de 1.200 persones de 32 nacionalitats diferents. Entre aquestes persones destaca una generació d’investigadors barcelonins que han pogut retornar a la seva ciutat, com el meu amic, per desenvolupar la seva carrera professional. Totes aquestes empreses s’integren en l’ecosistema de Barcelona i aporten prosperitat per als ciutadans. La recerca és sinònim de progrés.

En aquest context, el gran risc per a la capital catalana no és la brutícia ni el turisme, sinó l’estat d’ànim depressiu d’una part de la població que amenaça de cronificar-se. Aquest derrotisme es pot acabar encomanant als valors fonamentals de la ciutat –la creativitat, l’ambició, la confiança i la capacitat d’atracció de talent. Barcelona no ha d’abusar de la nostàlgia, sinó que ha de mirar al futur amb optimisme. Ha de reconèixer i corregir el que fa mal, però també mantenir el que vibra. Perquè, molesti a qui molesti, la ciutat és viva.