L’ocupació i el coronavirus

Malgrat el descens de l’atur de 59.000 persones al març, que ha permès que la xifra total d’aturats torni a estar una mica per sota dels quatre milions (havíem baixat fins als tres el 2019), avui hi ha 400.000 aturats més que fa un any. És una dada molt preocupant (una mitjana demés de 1.000 nous aturats al dia), però que no inclou tota la magnitud del problema perquè encara hi ha 750.000 treballadors en erto (van arribar a superar els tres milions). Sense els ertos, que han tingut un alt cost econòmic, l’atur hauria sigut descomunal i la crisi sociopolítica insuportable.

I com que no tenim seguretat que els 750.000 acollits avui als ertos tornin a l’activitat (algunes de les empreses acollides acabaran tancant), la prioritat de la política econòmica no pot ser una altra que fomentar la creació de llocs de treball. 400.000 aturats més en un any, més 750.000 acollits a un erto, són avui el gran repte a superar.

Per la seva part l’ocupació ha augmentat el març –mes tradicionalment bo– en 70.000 persones, una xifra que és només la meitat de la mitjana dels últims marços. Però si hi afegim els 146.000 que han sortit dels ertos, l’ocupació real ha pujat en 217.000 persones, una dada més que acceptable. I la mitjana d’afiliats a la Seguretat Social d’aquest trimestre ha sigut de 18,9 milions, només 100.000 per sota del mateix període del 2020. L’ocupació perduda ha sigut inferior a l’augment de l’atur perquè hi deu haver més població que busca treballar. 

Però hem de ser cautelosos amb la interpretació optimista. És positiu, tot i que escàs, l’augment de 70.000 cotitzadors al març i que 146.000 treballadors hagin sortit dels ertos. Però entre els 18,9 milions de llocs de treball d’avui n’hi ha encara 750.000 en erto. Són molts, tot i que, cert, molts menys que els més de tres milions del pic de la pandèmia.  

El cop del coronavirus al benestar social ha sigut espantós i només s’ha pogut aguantar per una extensió, d’acord amb els altres països de la Unió Europea, de mesures de protecció social que han fet pujar fortament el dèficit i el deute públic. Però com va insistir aquest dimarts l’FMI, i dilluns la secretària del Tresor americà, Janet Yellen, aquest no és avui el principal problema. Ara s’ha de mantenir la protecció a l’economia, fins que –amb l’ajuda indispensable de la vacuna– sortim de la crisi.

L’FMI va predir aquest dimarts que la nostra economia, que es va enfonsar més que d’altres l’any passat, creixerà el 2021, si la vacunació a la UE no es continua retardant, un 6,4%. És més del previst el gener passat i més que el 4,4% de mitjana de la zona euro. Ara es tracta de no confondre’ns de prioritats. La primera és crear ocupació i ocupació no temporal dels joves, assumpte en el qual estem malament. Molt malament. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

No es tractarà només de revisar la reforma laboral en aspectes que interessen els que estan sindicats i els sindicats (convenis de sector o la seva ultraactivitat), sinó d’impulsar amb força, flexibilitat i sintonia amb Europa un model econòmic que no tingui por de l’ocupació. I per a això farà falta equilibri i molta sensatesa en el Govern de coalició, calculada intel·ligència sindical i fort dinamisme empresarial. 

Si una d’aquestes tres potes falla, tot serà més costerut.