Apunt

Quan Cuevillas va lidiar amb el toro

El frívol de l’assumpte és que l’advocat de Puigdemont no ha expressat els seus dubtes raonables fins que el cap que estava en joc era el seu

1
Es llegeix en minuts
Quan Cuevillas va lidiar amb el toro

Nazaret Romero

Al polític Cuevillas li espera un esdevenir incert. Els seus companys el mantenen com a electe, però l’han tret de cop de la Mesa del Parlament. El que per si mateix ja és un càstig. També crematístic.

No l’han castigat per desentendre’s de la votació delegada del seu homònim Lluís Puig. Per a res. Quan va succeir, va apel·lar al que sens dubte era una excusa. La incompatibilitat professional. I malgrat l’evidència dels motius reals, no va ser qüestionat. Se’l carreguen –i el motiu no és menor– per una reflexió política nascuda d’una presa de decisió que tenia implicacions personals. A la possible inhabilitació per continuar exercint càrrec públic cal sumar-li les possibles dificultats afegides per exercir com a advocat. 

Passa que Cuevillas va explicar sense embuts els seus motius en una entrevista concedida a un mitjà molt pròxim a l’espai polític de Junts per Catalunya. Les seves afirmacions eren una esmena a la totalitat a les tesis difoses pel seu partit i per ell mateix durant els últims tres anys. Aquestes tesis van néixer de la investidura ajornada de Puigdemont el 2018 a càrrec del llavors president Roger Torrent. El mateix que Laura Borràs va menysprear a l’instant després que aquest l’hagués votat sense arrufar les celles.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Torrent es va convertir de cop i volta en la bèstia negra de Junts per Catalunya. Mai li han perdonat la seva decisió, malgrat que Puigdemont mai va pensar a tornar a Catalunya per temor (més que justificat) a ser empresonat. El rifi i rafe mai s’ha aclarit. Torrent va trucar el fatídic matí de la investidura a Puigdemont. I davant la falta de resposta, el president exiliat va decidir que no es jugaria la pell sense existir cap acord sobre com es procediria.

El frívol de l’assumpte és que Cuevillas no ha expressat els seus dubtes raonables fins que el cap que estava en joc era el seu. Mentre va ser el d’uns altres va seguir a ulls clucs la consigna. I és que una cosa és veure els toros des de la graderia i una altra de molt diferent haver de lidiar amb el toro a la sorra.