Restriccions pel coronavirus

Angela Merkel, la Setmana Santa i el vi

La cancellera ha sigut retratada en successives trobades polítiques internacionals crispada, esgotada, enutjada, amb una gestualitat més deixada anar que mai, tot un símbol del poder fora de combat davant la realitat endimoniadament variable que ens fa sentir fràgils i desorientats

2
Es llegeix en minuts
Angela Merkel, la Setmana Santa i el vi

Una foto antiga de la cancellera alemanya s’ha mogut aquests dies per les xarxes socials, que li han donat una segona vida virtual, però sobretot simbòlica. Angela Merkel apareix en una instantània retratada en un passadís amb barana, copa de vi a la mà, amb una expressió que s’endevina fastiguejada, però alhora determinada a seguir endavant. ¿És realment ella la de la foto, granulada per l’efecte del zoom? ¿I és la seva llarga ombra la que es projecta a la paret?

Es va fer fa molts mesos, abans de la pandèmia, en un descans d’alguna cimera o reunió política de les que n’hem vist tantes. Encara no existia la pandèmia, però que la foto torni als nostres timeline, aquesta connexió que tenim amb la realitat que ens envolta, no és casual i no deixa ningú indiferent.

No és la primera foto de Merkel que ens fa una picada d’ullet inesperada i viral. Al cap de poc d’esclatar la pandèmia, i ja amb mesures de confinament, la cancellera va ser «caçada» en un supermercat fent la compra. Al carro s’hi distingien clarament quatre ampolles de vi i un rotllo de paper higiènic. L’onada d’empatia que va generar aquella instantània no era una resposta a les seves polítiques, sinó a la seva pura humanitat. La mateixa humanitat que la feia disculpar-se aquesta setmana al desdir-se al cap de 24 hores després de fixar un confinament de tres dies a Alemanya. «Demano perdó», va dir amb gest compungit, conscient del desconcert que generen aquest tipus de batzegades en la resposta política al desafiament del virus. Unes disculpes que estan als antípodes de les que van fer famós Joan Carles el rei emèrit, quan va dir allò d’«ho sento molt, m’he equivocat, no tornarà a passar», i es referia a una cacera a Botswana en un viatge privat amb una amiga, un accident i un merder sideral. 

Es dirà que la líder de la política europea ja n’ha vist de tots colors. No repetirà mandat, no ha de guanyar-se l’electorat una vegada més. Però li queda l’ambició de deixar una empremta en la història en aquest llarg comiat que protagonitza.

La Merkel atribolada, i de nou, carros i carros de fotos que l’han retratat en successives trobades polítiques internacionals crispada, esgotada, enutjada, amb una gestualitat més deixada anar que mai, són tot un símbol del poder fora de combat davant la realitat endimoniadament variable que ens fa sentir petits, molt petits, fràgils, però alhora amb la determinació d’abraçar agafadors que ens propulsin un dia més, i un altre, i així fins que superem la crisi. Qui no està desbordat, desorientat, amb el cap afeblit d’idees contradictòries, difuses.

Notícies relacionades

El nostre circuit mental està al límit. Sortir per Setmana Santa o no sortir, fer plans o no fer-ne, seguir recomanacions d’epidemiòlegs i després passar-les pel sedàs de la teva vida, de la teva responsabilitat, de les necessitats de la teva bombolla, posar límits a les teves bombolles..., i amb ganes de perdre’s al fons d’una copa de vi mentre les bombolles es dissipen uns instants. 

Allà hi ha la foto de Merkel, el virus, la Setmana Santa, i el vi. Sense oblidar els riscos de l’excés de consum d’alcohol, el sector del vi és dels que millor suporten els estralls econòmics de la pandèmia. Mai una foto d’arxiu ens havia representat tant.