Tancar l’etapa de Mazón
La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana, substanciada en dos temps, ha deixat al darrere una mar d’interrogants que no s’haurien de produir en una gestió política d’acord amb l’interès ciutadà: Mazón ha renunciat al càrrec de president, però, així i tot, té previst almenys ara per ara presidir una altra reunió del ple del Consell. Cal esperar que aquesta anomalia es corregeixi amb el pas de les hores. Però el fet dona mostres de la confusió en què es mou el PP i amb aquest partit tota la política valenciana. Se suposa que els populars promouran la investidura d’un nou president, però, tot i que tothom dona per fet que serà l’actual secretari general del partit i portaveu parlamentari, Juan Francisco Pérez Llorca, el fet cert és que ni el PP ha pronunciat oficialment el seu nom ni tampoc ha comunicat que hi hagi negociacions formals amb Vox, el vot del qual és necessari perquè aquesta investidura es produeixi. Per no saber, ni tan sols se sap pels cursos reglats si les regnes de l’Executiu les prendrà temporalment la vicepresidenta, Susana Camarero, si el president dimitit renunciarà també a la seva acta de diputat o mantindrà l’escó (cosa que li permetria conservar l’aforament) ni si continuarà al capdavant del PP com a president regional de l’organització.
Per preparar aquest moment el PP ha tingut 12 mesos, des que la catàstrofe va planar sobre València i va estroncar la vida de 229 persones. Tot és, però, d’una improvisació alarmant. I això, la improvisació, és el que menys es poden permetre els valencians, enmig del dol i la reconstrucció. En les últimes hores s’ha parlat sense parar de futurs polítics i d’equacions de poder, quan l’únic que hauria d’importar són els interessos dels ciutadans, no pas els de Mazón, Feijóo, Sánchez ni Abascal.
Després d’acomiadar-se enmig de descarnats atacs al Govern central, la sortida de Mazón de la presidència hauria d’obrir un nou temps polític, marcat per quatre eixos: estabilitat, fre a la polarització, recuperació de la dignitat de la institució i restabliment del crèdit de la seva presidència. Cal una desescalada i un Govern estable, no sotmès a continus sobresalts i acaloraments, ni ferotgement enfrontat a la resta d’administracions. Els ciutadans tenen dret a exigir un president que pugui visitar la zona zero i que treballi per rebaixar la crispació instal·lada entre el Govern central i l’autonòmic en bé dels valencians. Que tingui un projecte de futur definit i l’única missió de tirar-lo endavant, i que per fer-ho busqui totes les complicitats possibles.
Notícies relacionadesNo és moment per això d’interinitats. Si el PP aconsegueix investir un nou president no pot començar per considerar-lo (i fomentar el que així el considerin) "un interí". S’és president, amb tota la responsabilitat que això comporta i que desgraciadament no s’ha sabut comprendre en els últims temps, o no se n’és. No hi ha mitges tintes: fins que els valencians no puguin tornar a pronunciar-se a les urnes, qui resulti ara investit ha de treballar des del primer moment per recuperar la normalitat al carrer i en les institucions, sense cap hipoteca del passat que el tenalli i sense cap inquietud pel futur que no sigui la de no ser capaç de complir el seu deure.
El partit que lidera a escala nacional Alberto Núñez Feijóo, instat a presentar un nou candidat, ja que va ser el més votat en les últimes eleccions, no ha de cedir a xantatges ni a imposicions. Té una gran responsabilitat: donar un govern ferm i serè a la quarta autonomia d’Espanya després d’un any de fallida. Però aquesta responsabilitat també implica no pactar a qualsevol preu només per sostenir-se en el poder. I, si no és possible, tenir la valentia de donar l’última paraula als ciutadans perquè aquests decideixin a les urnes quin és el millor camí. Perquè l’estabilitat i la desescalada són necessàries per superar la crisi política, econòmica i social en què el País Valencià està sumit. Però totes dues no seran possibles sense recuperar també la dignitat i el prestigi del seu govern.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
