Entre idealisme i interessos

Tot i que no desdenyés utilitzar drons a l’Afganistan o expulsar immigrants indocumentats, Obama era un somiador i per això va rebre el Premi Nobel per més que després es frustressin moltes de les esperances que va despertar. Donald Trump és el contrari d’un somiador idealista, perquè defensava un pragmatisme cru guiat pel que considerava l’interès americà (o el propi) de cada moment. En la seva ment, l’amistat o els valors no hi tenen lloc i per això deia estupideses, com que la seguretat d’Europa no valia la sang de cap soldat nord-americà quan ens havien tret les castanyes del foc en dues guerres mundials. Els drets humans també cedien davant els interessos i així, quan Jamal Khashoggi va ser brutalment assassinat ,Trump simplement va mirar cap a un altre costat. I si els kurds, els sahrauís o els palestins havien de ser sacrificats a mercè de l’interès del moment, ho feia sense el menor escrúpol. Joe Biden sembla seguir una via intermèdia. En els primers dos mesos del seu mandat, s’ha enfrontat ja amb un parell de problemes que permeten entreveure per on anirà en aquest àmbit.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El primer va tenir lloc quan els serveis d’Intel·ligència van cocloure que el príncep hereu saudita, Mohamed bin Salman, havia d’estar al corrent i fins i tot autoritzar l’assassinat de Jamal Khashoggi. Com a conseqüència, Biden ha pres algunes mesures contra els directament responsables i ha dit que MbS no seria ben rebut a la Casa Blanca, però no ha anat més enllà per no perjudicar la seva relació amb l’Aràbia Saudita que necessita per a l’estabilitat del preu del petroli i per fer front a l’Iran. Així que ni mirar cap a una altra banda com Trump, ni ficar el dit a l’ull d’un aliat que previsiblement estarà pansit els pròxims cinquanta anys. Això ho anomenen «realpolitik». I quan el Tribunal Penal Internacional va decidir investigar possibles delictes de les tropes d’Estats Units a l’Afganistan i de les d’Israel a Palestina, cosa que ha fet furor a Tel Aviv, Trump es va enfadar molt i va imposar als jutges del Tribunal sancions habitualment reservades als terroristes. Ara Biden ha eliminat aquestes sancions però continua negant-li atribucions al Tribunal emparant-se amb el legalisme que ni els EUA ni Israel són membres ni reconeixen la seva competència. Una altra vegada a meitat de camí, ni molt fred ni molt calent.

Un tercer cas s’acaba de presentar amb la proposta del senador republicà Mitt Romney de fer un boicot econòmic i diplomàtic a les Olimpíades d’Hivern del 2022 a Beijing «per mostrar el nostre repudi pels abusos de la Xina» en drets humans. Romney no estén el boicot a l’àmbit esportiu (com va fer Jimmy Carter amb les olimpíades de Moscou el 1980) per no perjudicar els atletes i impedir que la Xina s’aprofiti de l’absència nord-americana per inflar el seu medaller, com van fer els russos al seu dia. Washington no ha decidit encara què fer, però el secretari d’Estat Tony Blinken, que ha qualificat de «genocidi» el que succeeix a Xinjiang, s’ha reunit aquest cap de setmana a Alaska amb una delegació xinesa en una tensa primera trobada que augura relacions molt complicades. Aquests precedents semblen suggerir que Biden no professarà ni l’idealisme d’Obama, ni tampoc la falta d’escrúpols de Trump. Però ja se sap que la virtut rau en el terme mitjà.