Pros i contres

Els idus de març

És justament en aquestes dates, quan la política espanyola viu un festival de dagues que es creuen amb fletxes enverinades

M’expliquen que cada 15 de març, el lloc on va ser assassinat Juli Cèsar –anant cap al Coliseu des de Piazza Venezia, a la dreta, a les ruïnes del Fòrum- s’omple de flors en memòria de l’emperador. No crec que respongui a una tradició antiga, sinó que és més aviat la dèria d’uns quants romans desvagats o bromistes. Cèsar, com és sabut i com es va encarregar de recordar Shakespeare, no va fer cas de les indicacions i els avisos que arribaven en forma de cavalls que ploraven al seu pas o de vidents que l’advertien dels idus de març, la festivitat que se celebrava el dia 15 i que des d’aleshores va deixar de ser promesa de bons auguris per convertir-se en símbol de conxorxes de palau amb final dramàtic.

I és justament en aquestes dates, els idus de març, quan la política espanyola viu un festival de dagues que es creuen amb fletxes enverinades, de dards que van i venen i sobrevolen les testes dels uns i dels altres. Líders en caiguda lliure, inesperades traïcions, maniobres obscures, corredisses, mentides, enganys, subterfugis. Sense saber encara qui farà el discurs de Marc Antoni i qui serà el César August que sortirà victoriós, de tanta guerra, en un març desfermat.

Temes:

Roma

Inicia sessió 0 Comentaris