Editorial

La política ha d’accelerar

La justícia té els seus temps, i les seves decisions han de respectar-se, però en paral·lel el diàleg no pot anar a remolc seu ni continuar congelat

2
Es llegeix en minuts

Els camins de la justícia i la política van tornar a creuar-se ahir a Catalunya. Si al matí es va conèixer l’aixecament de la immunitat parlamentària de la qual gaudien com a eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín i la suspensió del tercer grau penitenciari als presos independentistes que compleixen condemna a la presó de Lledoners, a la tarda ERC elevava el to d’advertència a Pedro Sánchez sobre la fragilitat en la qual descansa el recolzament dels republicans catalans al govern PSOE-Unides Podem.

Encara que es presentin maliciosament barrejades, resulta imprescindible distingir de manera diàfana les qüestions judicials de les qüestions polítiques. A la justícia se li ha d’exigir que actuï sempre i sense excepcions de conformitat amb la llei i sense interferències d’un o un altre signe. Mentre que a la política se li ha de reclamar que intenti, a través del diàleg, la negociació i finalment l’acord que assoleixi solucions duradores entre les diferents parts d’un conflicte.

També s’ha de constatar que ni la política ni la justícia actuen amb els mateixos tempos. En aquest sentit, la decisió del jutge de vigilància penitenciària de suspendre el tercer grau dels independentistes presos a la presó de Lledoners resulta especialment inoportuna des del punt de vista polític, sense detriment del respecte que mereixin les resolucions de la magistratura. Una altra qüestió és si es pot considerar raonable que en una qüestió tan delicada dos jutges prenguin una decisió diametralment oposada l’un de l’altre. És el que ha passat en aquest cas, ja que la jutge que va resoldre el recurs contra el tercer grau de Carmen Forcadell i Dolors Bassa va decidir que podien continuar disfrutant del règim de semillibertat. Respecte a la pèrdua de la immunitat política de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toní Comín, no hi ha hagut sorpresa. I tampoc es pot negar que és una clara derrota de l’expresident de la Generalitat malgrat haver obtingut recolzaments tan poc aconsellables per a la causa sobiranista com el de l’extrema dreta francesa i alemanya. La derrota, de moment, és més efectista que pràctica, ja que els afectats ni perden la seva condició d’eurodiputats ni tenen per què ser extradits a Espanya automàticament en cas que es reactivin les euroordres.

Està en mans de la política accelerar perquè es pugui obrir definitivament un nou escenari que faci possible rebaixar la inevitable distorsió que provoca l’acció de la justícia, inclusivament quan es limita a fer la seva feina. La jornada d’ahir demostra que és cada vegada més urgent que s’aixequin tants vetos creuats i Pedro Sánchez prengui la iniciativa per, ja sigui a través dels indults o els canvis legislatius oportuns, encarar el futur a través únicament i exclusivament de la política.