2
Es llegeix en minuts
L’erotisme de les biblioteques

Potser l’heu vist: corre per Youtube un vídeo en què l’escriptor Umberto Eco es passeja per la seva biblioteca a Milà. De fet, fa tota la impressió que és tot un pis convertit en biblioteca, amb passadissos, taules curulles de libres, sales i més sales atapeïdes de prestatges que es converteixen en un laberint. La pregunta que solen fer els poc lectors davant d’una biblioteca magnífica com aquesta -¿els has llegit tots?- aquí és més impertinent que mai, perquè Eco entenia la seva biblioteca com una eina de recerca, amb molts llibres de consulta. Diuen que hi havia més de trenta mil volums, però a mi m’agrada pensar que en algun racó de casa seva hi tenia un prestatge privat, o potser a la tauleta de nit, amb els llibres que estimava més i les últimes adquisicions.

Perquè una biblioteca personal és també un lloc íntim i privat, que diu molt de cadascú. Caminem pel carrer i ignorem que al darrere d’algunes finestres, en pisos modestos o en cases discretes, hi ha biblioteques que són úniques, exquisides en la seva tria —l’obra de tota una vida, el reflex d’una obsessió—. És una de les lliçons que podem extreure de Com ordenar una biblioteca (Anagrama), un llibret recent de l’editor i assagista Roberto Calasso. A partir de la seva experiència, Calasso ens convida a mirar els nostres prestatges. Més enllà de l’ordre alfabètic, una biblioteca és el reflex d’un sistema personal, amb unes decisions i manies que el converteixen en un joc fascinant. Quins títols queden de costat, formant aliances inesperades; quins llibres preuats hi guardem, donant-los un lloc destacat; quina dèria momentània hem oblidat, sense llegir, i només anys més tard es converteix en una sorpresa agradable...

Notícies relacionades

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Potser perquè són el reflex d’aquesta intimitat que deia, també hi ha un erotisme de les biblioteques, fins i tot una pornografia. Per això també sovintegem les biblioteques públiques i les llibreries —Calasso elogia La Central, de Barcelona, com un lloc ideal, on sempre en surts amb algun títol i sovint no és el que buscaves—, i per això més d’un lector anirà a veure el documental Libreros de Nueva York, que s’acaba d’estrenar als cinemes. The Booksellers -el títol original- és un recorregut per les llibreries de segona mà de Nova York, d’antiquaris i venedors d’ocasió que tracten el llibre antic i modern, l’exemplar únic i l’edició de col·leccionista. La pel·lícula té un to elegíac per un negoci que ha canviat molt amb l’accés d’Internet -s’ha perdut en part l’emoció de la recerca que podia durar anys-, però és sobretot un cant a l’amor pels llibres. Sobresurt l’exemple de les tres germanes d’Argosy Books, que resisteixen en el negoci que el seu pare va iniciar el 1925, o el dels llibreters que s’han hagut d’endur la feina a casa i els llibres ja han colonitzat la cuina. Entre els lectors que parlen de la seva passió, hi ha les opinions sempre radicals i assenyades de Fran Lebowitz, i no em sorprendria que la seva presència sigui la raó de l’estrena, ara, d’aquest documental entranyable.