Viatjar a través de la lectura

Llegir el món

Als éssers humans ens agrada compartir les històries que ens han marcat, perquè al fer-ho compartim una cosa important per a nosaltres: les emocions

2
Es llegeix en minuts
Llegir el món

Llegir llibres d’autors d’altres cultures i països és com viatjar a cost zero i sense gastar dies de vacances. La frase és del meu amic –lector voraç– Pei Serrano. La va escriure en un correu electrònic en què em recomanava autors israelians. Acabava jo l’assaget de Roberto Calasso ‘Com ordenar una biblioteca’, acabat de publicar per l’editorial Anagrama, i vaig remarcar una frase en honor a aquestes converses electròniques: «Tot lector veritable segueix un fil, tot i que també poden ser cent fils alhora». Al contemplar una biblioteca, sigui ordenada o en el desordre inevitable que defensa Calasso, aquest fil es fa visible. Potser per això ell, confessa, prefereix forrar els seus llibres –com qui forra la seva ànima–, perquè els seus visitants no ho sàpiguen tot d’ell d’un sol cop d’ull a la seva biblioteca.

Notícies relacionades

L’escriptora i editora anglesa Ann Morgan es va preguntar fa uns anys què veien els altres al mirar la seva biblioteca. Va descobrir alarmada que només tenia llibres anglesos i nord-americans. Es tenia per una persona cosmopolita i culta però els seus llibres, diu, «explicaven una altra història». Amb la intenció de posar remei a aquest buit cultural va decidir fer servir un any per llegir un llibre de ficció de cadascun dels països del món, prenent com a referència la llista d’estats reconeguts per l’ONU. L’any que va passar «llegint el món» va resultar per a Morgan una aventura plena de sorpreses. Va descobrir que complicat que resultava aconseguir llibres de certs països, l’escassetat de traduccions a l’anglès de moltes literatures, quan no l’absència absoluta (com en el cas de Madagascar). Però també la gran cadena de solidaritat que va desencadenar el seu projecte. Persones de tot arreu del planeta li van escriure per recomanar-li llibres. Llibreters de diversos països els hi van enviar sense cost. I fins i tot hi va haver un traductor que va bolcar a l’anglès una novel·la sencera només per ella. Morgan dona una explicació preciosa a tota aquesta onada de generositat: als éssers humans ens agrada compartir les històries que ens han marcat, perquè al fer-ho compartim una cosa important per nosaltres, que passa a més en un llenguatge universal: les emocions. Tot això ho explica en una Ted Talk molt visitada a la xarxa que es titula, precisament, ‘El meu any llegint un llibre de cada país del món’.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

És fàcil sospitar que el projecte va reportar a Ann Morgan el coneixement de cultures remotes, pel qual mai s’havia interessat ni pensava fer-ho. Em pregunto si no ens convindria a tots fer el mateix. Si no li convindria al món. Morgan acaba dient que avui dia la seva biblioteca presenta un aspecte molt diferent al d’abans d’emprendre aquesta aventura. I jo torno a Calasso i em plantejo quin serà l’ordre d’aquesta biblioteca: ¿continents? ¿colors? ¿emocions? ¿o el tan imperfecte com inevitable ordre alfabètic? Segons el geni italià, cap mètode evitarà que de tant en tant un llibre es perdi inexplicablement i un altre aparegui quan es creia perdut. Ni que de sobte dos volums que conviuen a la mateixa lleixa es repel·leixin mútuament. Misteris de les biblioteques.  

Temes:

Llibres