Victoria Adelina

Notícies relacionades

Dones i ciència

Els sacrificis que exigeix Trump

La culpa és una part important d’aquest relat. El llibre narra el viatge que Abad va fer a la Ucraïna durant la guerra per participar en un festival literari. També hi explica una excursió a Donetsk, a prop del front, i el que va passar en una pizzeria de Kramatorsk on va sopar l’últim vespre amb els companys. La mort fa una sorollosa aparició en aquest punt de la història, que fins ara transcorria entre reflexions sobre la vellesa i cròniques literàries. Un míssil rus Iskander impacta sobre la pizzeria i provoca 13 víctimes, les últimes de les quals va ser una jove escriptora ucraïnesa de 32 anys anomenada Victoria Adelina, de 37 anys, novel·lista, poeta, militant per la causa del seu país, entusiasta, jove i companya d’Abad en el seu viatge. A ella aquest míssil rus li va robar la vida i el futur. Al seu país li va robar la seva veu i la seva valentia. A tots els altres, ens ha deixat sense les seves paraules i sense la possibilitat que alguna cosa de les nostres vides canviï gràcies a aquests mots.

Héctor Abad podria haver mort al seu lloc, però va sobreviure. La culpa i el dolor el van portar a rendir-li homenatge en aquest bonic llibre, que és també una reflexió sobre l’arbitrarietat de l’horror, sobre la inhumanitat de qui el provoca i sobre que poc que podem fer tots els altres per impedir-ho. Podem, això sí, plorar els morts i escriure sobre el que ha passat amb l’esperança, tan humana i tan impossible, que serveixi d’alguna cosa.