Callem

"El món sencer s’està convertint en un sorollós mercat", escriu el filòsof coreà Byung-Chul Han, últim premi Princesa d’Astúries d’Humanitats, per fer-nos veure que el silenci "no produeix", no interessa als poderosos i els que aspiren a ser-ho, sinó tot el contrari. El que més convé als que manen és que parlem sense parar, que no deixem de donar la nostra opinió (fins i tot sense raó o sense coneixement) i que prestem atenció al que sona. Estem tan distrets amb tot allò que sentim que no tenim temps de pensar (tampoc d’escoltar amb atenció), ni d’atendre’ns a nosaltres mateixos. Però hi ha una veritat innegable, una altra vegada en paraules del coreà: "El geni de l’atenció necessita silenci". Nosaltres, els sorollosos, els que cada vegada temem més el silenci ("sedatofòbia", s’anomena a aquest pànic, ara que tenim un nom per a cada cosa), resulta que el necessitem per crear, per meditar, per reflexionar i per asserenar-nos. Tot i que és probable que una societat de ments serenes no convingui tampoc als que ens manen. La hiperactivitat té molts avantatges comercials (i polítics). El trastocament també.

Aquest estiu passat vaig llegir la filòsofa francesa Simone Weil. Del que vaig remarcar als seus llibres rescato ara una sola sentència: "La vulnerabilitat és una marca d’existència". El soroll, sens dubte, ens torna vulnerables. La hiperconnectivitat en la qual vivim immersos, també, perquè és una forma de soroll. Al planeta hi ha més línies de mòbils que persones. El mòbil és un dictador de butxaca que ens crea necessitats que no teníem fa cinc minuts. Ens allunya del que de veritat necessitem.

Notícies relacionades

¿Edificis o ecosistemes innovadors?

‘Confesso que soc gai’

Ja ho va dir Pascal: "Totes les coses dolentes que els passen als éssers humans deriven d’un fet: no saber quedar-se sols en una habitació". La vulnerabilitat de què parla Weil ens impedeix quedar-nos a soles. Necessitem fugir de nosaltres mateixos, buscar més soroll per sumar a l’atrafegament. I així cada vegada més. El mercat sorollós no només no s’atura, sinó que s’expandeix. Ens devora.

Avançaré els meus desitjos de final d’any: creem un dia mundial per valorar i perseguir el silenci. Deixem de prestar atenció a les tonteries que vulguin dir-nos. Deixem d’atendre les necessitats d’altres. Escoltem-nos una mica més a nosaltres mateixos. Pensem. I sisplau, callem una mica, així en la vida com en les xarxes, ni que sigui durant cinc miserables i gloriosos minuts.