Es llegeix en minuts

Mor Chick Corea, i no és de coronavirus. Se’n va un músic descomunal, però ens quedem amb la seva música, aquella que primer vam escoltar en vinils i casettes i ha perdurat en els formats successius, CD, mp4, ‘streaming’... Un llegat que porta lligada com una empremta indeleble a la memòria els retalls de vida viscuts mentre els escoltàvem. Mor d’un càncer, aquesta malaltia que segueix allà, com els diferents registres d’una composició se superposen, percussió, baixos, piano... L’Hospital Sant Joan de Déu alerta aquests dies de l’alarmant descens de donacions per a la investigació, han baixat un 44% perquè la principal font de recaptació eren els actes públics i presencials que s’organitzaven. El sempre precari equilibri entre els focus d’atenció, les prioritats, ens ensenya el seu rostre una vegada més. Els durs efectes de les restriccions no només han colpejat l’economia de la nostra societat, que segueix el seu curs mentre el virus encara volta entre nosaltres.

Les vacunes funcionen, augmenten almenys la immunitat de manera clara en els primers resultats de països que fa més temps que estan en el procés i els temors dels seus efectes secundaris cauen dràsticament. Al Regne Unit van haver de recórrer a Elton John i Michael Caine, actors consagrats, per fer una crida a la vacunació de la gent gran, encara desconfiada. «No fa mal», diuen a l’espot. 

Convèncer els més joves és un altre desafiament. Als EUA han sigut actors com Arnold Schwarzenegger que van donar exemple amb la vacunació, i ara el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties nord-americà (CDC) ha llançat una campanya per insistir en l’ús de mascareta amb el lema ‘Mask up America’ que protagonitzen superherois, molt orientada als joves, aquesta patata calenta que queda al camí de la immunitat.

L’atenció és ara a la vacuna, la gent gran, i a deixar enrere la tercera onada del coronavirus. Però els caps de setmana, com a mirall de la realitat, ens donen pistes del que enfrontem. La vida segueix i els dissabtes són dies especials. L’escriptora Susan Orlean va recollir ‘Sábado noche’ l’experiència d’una quinzena de dissabtes viscuts a llarg dels EUA per donar fe de la màgia d’aquest dia de la setmana en què ens alliberem de la rutina setmanal, on es concentren tradicionalment activitats com la sortida a discoteques, o al cine amb crispetes, a sopar... generació rere generació així ho hem assumit a com normal. «A ningú li agrada admetre que veu la televisió un dissabte a la nit», deia al llibre publicat originalment el 1990. L’any 2021, amb coronavirus, és una altra cosa. 

Et pot interesar

Els ‘botellons’ es multipliquen per donar sortida a l’oci restringit, o les festes privades que, no ens enganyem, organitzen joves i no tan joves. La vida social busca les escletxes del sistema, i se salta els marges de la legalitat i el que sanitàriament convé. Quan l’epidemiòleg Fernando Simón constata que les autonomies que tanquen l’hostaleria «baixen el doble de ràpid els contagis», no és el sector l’agent que contagia, és l’efervescència social, la relaxació de la trobada, la retirada de la mascareta, el còctel d’elements. I això és exactament el que es reprodueix en una festa en una casa o en un ‘botellon’ multitudinari. 

Que les universitats es converteixin en espais de vacunació, quan passem a la fase massiva de control del virus perquè tinguem prou dosis, serà clau per consolidar l’estratègia de lluita contra la malaltia. Serà un missatge tan poderós com el d’una campanya publicitària. No esperem, igual que alguns han esperat a veure l’efectivitat de les vacunes per decidir posar-se-la, a constatar les seqüeles en el temps que deixa el pas de la Covid pel cos: ja estem veient els primers estudis que donen un rosari de problemes crònics de salut com a empremta física inesborrable més enllà del record d’aquests temps.