Un Oscar K‐pop i ‘Torrente’ arrasa

Aquest any, l’Acadèmia ha trencat unes quantes barreres culturals que encara pesen sobre una institució plena d’interessos creuats. No només ha premiat per primera vegada una dona, Autumn Durald Arkapaw, amb l’Oscar a la millor fotografia: el seu discurs va fer aixecar de la butaca moltes artistes de l’auditori, en un reconeixement explícit a l’esforç compartit per continuar polvoritzant sostres de vidre. També s’ha concedit per primera vegada un Oscar a una cançó de K-pop, Golden, de la pel·lícula d’anime Las guerreras K-pop. El film es va emportar l’estatueta i va certificar una ratxa sorprenent i és que ja van quatre edicions consecutives en què Disney marxa de buit en la categoria d’animació. Els gustos canvien, les audiències evolucionen i el triomf del K-pop el va resumir entre llàgrimes Ejae, la cantant que va pujar a recollir el premi: ha sigut la resiliència, va dir, la que l’ha entronitzat després d’anys durs de defensar els seus gustos en un entorn que els menyspreava.

Potser per això va sonar també a menyspreu que l’Acadèmia li tallés els agraïments per anar a publicitat. El tall va encendre les xarxes, que van veure una mà negra en la decisió, i va despertar protestes entre el públic del Dolby Theatre. El K-pop que avergonyia Ejae quan era adolescent és avui un fenomen global que ha posat els poders tous al centre d’un tauler geoestratègic d’alt voltatge.

Notícies relacionades

De Nox a Vox, l’‘efecte Torrente’

Sánchez, podemitzat

Però ni tan sols el múscul del poder tou serveix de res si no hi ha mirada panoràmica. Només des d’allí ens podrem trobar en la cultura, còmodes, i passar una bona estona. El clatellot públic que l’Acadèmia ha donat a Timothée Chalamet, candidat a l’Oscar, després que es burlés de l’òpera i del ballet. Els seus comentaris pejoratius han sigut especialment castigats perquè apuntaven al cor de qualsevol fenomen cultural: els seus fans, els que paguen l’entrada i sostenen la conversa.

I, de Los Angeles a Espanya, el viatge de tornada obliga a una última reflexió. Un no pot fer altra cosa que admirar-se davant els més de set milions d’euros que s’espera que recapti Torrente, presidente en els seus primers tres dies d’estrena, una xifra brutal que només l’han superat tres pel·lícules espanyoles més: Lo imposible, que va competir en els Oscars el 2012 amb J. A. Bayona, i dues entregues més de la mateixa saga de Torrente. Allí, entre la catifa vermella i el solc de l’humor irreverent, es desplega el fenomen cinematogràfic. El cine perdurarà si respecta la regla d’or de l’entreteniment compartit i continua apel·lant al que ens emociona com a comunitat.