El món tremola

Les xarxes socials amplifiquen aquesta sensació. Entre imatges de míssils i titulars d’última hora, apareixen vídeos de turistes atrapats a la zona: viatgers encallats en aeroports que fa tot just dies eren enclavaments luxosos o refugiats improvisats en hotels que avui serveixen d’alberg. Només als Emirats Àrabs hi ha prop de 13.000 espanyols sense poder tornar. La realitat globalitzada ens connecta amb la guerra, fins i tot a través dels seus danys col·laterals més trivials.

Notícies relacionades

L’ona expansiva

Zapatero, Plus Ultra i els expresidents

La desestacionalització de les vacances explica part d’aquestes xifres, però també posa en relleu fins a quin punt un conflicte llunyà repercuteix en la vida quotidiana. També revifa el record de com de fràgil és el nostre confort: petroli encarit, rutes tancades, mercaderies aturades, llocs de treball en risc... Si l’accident de tren d’Adamuz ja va exposar la urgència de regular preus en emergències, l’actual crisi remarca el miratge de seguretat en el qual vivim i crida que ideem noves formes d’auxili davant aquest tipus de contingències. La pujada de preus als bitllets d’avió quan hi ha una alta demanda humanitària o els retards en operacions d’evacuació són exemples de situacions que no hem de permetre que es repeteixin.

No es tracta d’alimentar la por, sinó d’assumir que el moment que passem exigeix lucidesa. El soroll de les bombes a Orient ressona en les nostres economies, en els nostres viatges, en la nostra manera de mirar el món. No oblidem mai que la indiferència també té conseqüències.