Canvi normatiu

Hasél: el Govern mou peça

M’encanta que ara la Moncloa es remeti al Tribunal dels Drets Humans i a la UE i no vulgui «descoratjar» la llibertat d’expressió. Francament, el dubte em plana sobre el cap

1
Es llegeix en minuts

El termini perquè el cantant Pablo Hasél entri a la presó per delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la Corona segons l’Audiència Nacional està a punt d’acabar. Les manifestacions dels artistes defensant la llibertat d’expressió se succeeixen. I diumenge és jornada electoral, així que el Govern central sap que se la juga i mou peça. 

A última hora de dilluns, la Secretaria de Comunicació va publicar una nota assegurant que el Ministeri de Justícia revisarà els «excessos» en la llibertat d’expressió. Segons l’escrit, només es castigaran amb la presó aquelles conductes que provoquin un risc per a l’ordre públic o generin algun tipus de conducta violenta. Les penes no seran de presó. Perquè «el dret penal no és l’eina útil, ni necessària, ni proporcionada per respondre-hi». Però el millor és al tercer i últim paràgraf: «El càstig penal suposaria un descoratjament per a la llibertat d’expressió, tal com han declarat el Tribunal Constitucional, el Tribunal dels Drets Humans i la Unió Europea (UE)». 

Notícies relacionades

¿Què volen que els digui? El raper Valtònyc contínua a Brussel·les, on va fugir fa dos anys per no ingressar a la presó. Brussel·les no l’ha extradit. Segons l’oenagé Freemuse, Espanya ostenta, en aquests últims anys, el dubtós honor de ser el país al món amb més artistes sentenciats amb penes de presó

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

M’encanta que ara la Moncloa es remeti al Tribunal dels Drets Humans i a la UE i no vulgui «descoratjar» la llibertat d’expressió. O sigui, artistes en general, pugeu a l’escenari i canteu sense pietat. Francament, el dubte em plana sobre el cap. ¿En quins canvis legislatius es traduirà la nota precipitada de Moncloa? ¿Com els interpretaran als tribunals? Finalment, ¿com es pot mesurar el risc sobre l’ordre públic? Aquest últim punt em sembla una trampa abismal. Que no s’apliqui el Codi Penal als artistes en pot ser un primer pas, però ¡que lluny que som de disfrutar d’una llibertat d’expressió homologada als països democràtics i que fins i tot aquí, durant la Transició, vam esgarrapar!