La comunitat salva
Antoni Sisó, presidente de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). /
Sentir-se sol vol dir no sentir-se connectat o cuidat per altres persones. El metge de família identifica fàcilment el pacient que se sent sol i que a poc a poc s’apaga. Malauradament, no podem dir a tothom que surti i trobi algú que l’estimi. Per això necessitem crear més i més xarxes de suport, que apareguin detallades en una espècie de Vademècum social de principis actius per al tractament de la malaltia de la soledat. Amb el detall a tots els nivells: el barri, la ciutat i el país. Perquè es tracta d’un problema creixent de salut pública que, com ja va decidir la Gran Bretanya l’any 2018, s’hauria d’abordar com un assumpte d’Estat.
La soledat no desitjada afecta totes les edats, però especialment a partir dels 65 anys. Gairebé la meitat de les persones grans, especialment les dones, la pateixen, segons un estudi de la CAMFIC -Societat Catalana Familiar i Comunitària- (juliol, 2025). Falten vincles i relacions socials satisfactòries. L’aïllament fa emmalaltir i emergeixen l’ansietat, la depressió i l’estrès. El sentiment d’exclusió prolongada s’associa també a la hipertensió, les malalties cardiovasculars, el debilitament del sistema immunitari, el deteriorament cognitiu i, consegüentment, a una mortalitat prematura. El neuròleg Álvaro Pascual-Leone, de Harvard, afirma que la solitud és tan perjudicial per a la salut com fumar 15 cigarretes al dia. Per això, estic ferventment a favor que el metge prescrigui en la recepta -com si fossin medicaments farmacèutics-, anar a classes de jardineria, participar en grups de pilates o natació, apuntar-se a una entitat de senderistes per sortir d’excursió, anar a classes de literatura o, més fàcil encara, organitzar-se en grups d’amics i amigues per xerrar, riure i trobar-se molt i molt bé.
Ningú no s’ha de sentir avergonyit de sentir-se sol, però superar la solitud requereix un petit esforç. Val la pena: la mirada dels altres genera reconeixement, resiliència, salut i benestar. Sortosament, com em diu el Dr. Antoni Sisó, president de la CAMFIC, la comunitat salva vides. És la millor notícia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Falta de professionals Alerta del sector de la dependència: «El sistema no està preparat per a l’impacte demogràfic que s’acosta»
- Macroeconomia L’economia catalana va créixer un 2,7% el 2025 alimentada per l’incipient ‘boom’ de noves obres
- Tribunals Una jutge de Barcelona imputa ex alts càrrecs del CNI i la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus i Candiru
- Estilàs a l’NFL Zara, el número 64 i les sabatilles BadBo 1.0: la intrahistòria del vestit de Bad Bunny a la Superbowl
- Caos ferroviari La vaga de maquinistes arrenca amb l’incompliment dels serveis mínims