La comunitat salva

Antoni Sisó, presidente de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). / Adrián Quiroga

Sentir-se sol vol dir no sentir-se connectat o cuidat per altres persones. El metge de família identifica fàcilment el pacient que se sent sol i que a poc a poc s’apaga. Malauradament, no podem dir a tothom que surti i trobi algú que l’estimi. Per això necessitem crear més i més xarxes de suport, que apareguin detallades en una espècie de Vademècum social de principis actius per al tractament de la malaltia de la soledat. Amb el detall a tots els nivells: el barri, la ciutat i el país. Perquè es tracta d’un problema creixent de salut pública que, com ja va decidir la Gran Bretanya l’any 2018, s’hauria d’abordar com un assumpte d’Estat.

Notícies relacionades

La soledat no desitjada afecta totes les edats, però especialment a partir dels 65 anys. Gairebé la meitat de les persones grans, especialment les dones, la pateixen, segons un estudi de la CAMFIC -Societat Catalana Familiar i Comunitària- (juliol, 2025). Falten vincles i relacions socials satisfactòries. L’aïllament fa emmalaltir i emergeixen l’ansietat, la depressió i l’estrès. El sentiment d’exclusió prolongada s’associa també a la hipertensió, les malalties cardiovasculars, el debilitament del sistema immunitari, el deteriorament cognitiu i, consegüentment, a una mortalitat prematura. El neuròleg Álvaro Pascual-Leone, de Harvard, afirma que la solitud és tan perjudicial per a la salut com fumar 15 cigarretes al dia. Per això, estic ferventment a favor que el metge prescrigui en la recepta -com si fossin medicaments farmacèutics-, anar a classes de jardineria, participar en grups de pilates o natació, apuntar-se a una entitat de senderistes per sortir d’excursió, anar a classes de literatura o, més fàcil encara, organitzar-se en grups d’amics i amigues per xerrar, riure i trobar-se molt i molt bé.

Ningú no s’ha de sentir avergonyit de sentir-se sol, però superar la solitud requereix un petit esforç. Val la pena: la mirada dels altres genera reconeixement, resiliència, salut i benestar. Sortosament, com em diu el Dr. Antoni Sisó, president de la CAMFIC, la comunitat salva vides. És la millor notícia.

Temes:

Medicina

Inicia sessió 0 Comentaris

Catalunya redueix el 21% les sobres alimentàries

Mor una dona al caure amb els seus dos fills des d’un desè pis