La vida ens fa mal

Quan l’ansietat ens aclapara o el pànic ens inunda, sí. Quan, desbordats, l’estrès crònic ha pres el timó de la nostra voluntat, sí. Quan passem les nits amb els ulls esbatanats, sí. Sí, sí i sí. Els medicaments, puntualment i sota prescripció mèdica, ens ajuden a afrontar el malestar que ens corca el moll de l’os.

Però tinguem seny, ens cal moure’ns. Primer, hem d’identificar què ens provoca aquest dolor, a voltes insuportable. I després, hem de construir estratègies perquè les circumstàncies no siguin les mestresses de la nostra essència, i ens puguem comportar des del valor més íntim i potent que tenim: la nostra llibertat.

Notícies relacionades

L’auditoria sobre la DGAIA detecta deficiències en la gestió d’ajudes

Un de cada quatre metges es jubilarà en la pròxima dècada

Ens fa mal la vida, d’acord, però sobretot ens fa mal com vivim la nostra vida. La temptació és prendre’ns una pastilla rere una altra: l’efecte és ràpid i al capdavall respirem sense aquesta opressió al pit que ens ofega. Ho expliquen molt bé els nostres companys d’aquest diari: perquè el consum mantingut de benzodiazepines o ansiolítics ens desdibuixa i ens pot fer emmalaltir letalment, s’ho val agafar la vida per les banyes i enfrontar-nos al dolor sense dilació.

L’alternativa a les pastis funciona com una inversió lenta, d’acord, però segura. No hem de pretendre ser de ferro i sí, demanar ajuda per desenvolupar les nostres eines emocionals, donar espai als errors, estimar-nos i creure en nosaltres. Podria suggerir fer activitat física –que sempre cura–, afectes a dojo o mindfullness. Però el més important és que, si la vida ens fa mal, amb determinació ens col·loquem en un altre lloc on el dolor no ens pugui abatre.