La vida ens fa mal

Quan l’ansietat ens aclapara o el pànic ens inunda, sí. Quan, desbordats, l’estrès crònic ha pres el timó de la nostra voluntat, sí. Quan passem les nits amb els ulls esbatanats, sí. Sí, sí i sí. Els medicaments, puntualment i sota prescripció mèdica, ens ajuden a afrontar el malestar que ens corca el moll de l’os.

Però tinguem seny, ens cal moure’ns. Primer, hem d’identificar què ens provoca aquest dolor, a voltes insuportable. I després, hem de construir estratègies perquè les circumstàncies no siguin les mestresses de la nostra essència, i ens puguem comportar des del valor més íntim i potent que tenim: la nostra llibertat.

Notícies relacionades

Cinc detinguts a Mollerussa pel matrimoni forçat d’una menor de 14 anys a canvi de 5.000 euros i 5 ampolles de whisky

A l’interior d’Espanya es viu fins a 10 anys més que a la zona costanera

Ens fa mal la vida, d’acord, però sobretot ens fa mal com vivim la nostra vida. La temptació és prendre’ns una pastilla rere una altra: l’efecte és ràpid i al capdavall respirem sense aquesta opressió al pit que ens ofega. Ho expliquen molt bé els nostres companys d’aquest diari: perquè el consum mantingut de benzodiazepines o ansiolítics ens desdibuixa i ens pot fer emmalaltir letalment, s’ho val agafar la vida per les banyes i enfrontar-nos al dolor sense dilació.

L’alternativa a les pastis funciona com una inversió lenta, d’acord, però segura. No hem de pretendre ser de ferro i sí, demanar ajuda per desenvolupar les nostres eines emocionals, donar espai als errors, estimar-nos i creure en nosaltres. Podria suggerir fer activitat física –que sempre cura–, afectes a dojo o mindfullness. Però el més important és que, si la vida ens fa mal, amb determinació ens col·loquem en un altre lloc on el dolor no ens pugui abatre.