EDITORIAL

Més dones a la ciència

Es llegeix en minuts

El Periódico

Durant les últimes setmanes, la campanya ‘No more Matildas’ ha plantejat l’interrogant: ¿Com hauria sigut la història d’Albert Einstein, Alexander Fleming o d’Erwin Schrödinger si haguessin nascut dones? Si atenem el que ha passat a les dones científiques a la història, ens trobaríem davant un relat de silenci i invisibilitat. I la teoria de la relativitat, la penicil·lina i la mecànica quàntica estarien associades a un altre nom. Un nom masculí. Aquests casos formen part del passat, però les dones encara s’enfronten a unes especials dificultats al món de la ciència. Un present de discriminació que dibuixarà el futur.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Les dones ja no tenen vetada l’entrada a les universitats, però la seva presència en carreres científiques continua sent notòriament inferior a la dels homes. També la seva vida professional s’ha vist llastrada pels condicionants d’exigència i continuïtat. L’embaràs i la conciliació familiar continuen sent un llast per a la seva projecció. Al fons del problema: la poca atracció que les joves tenen per la ciència. Un desinterès que es gesta a la infància, provocat per una infinitat de missatges que els porta a creure que no són prou bones per a les ciències. Ja no existeix la prohibició d’accés als estudis científics, les restriccions són més íntimes, més personals.

La campanya ‘No more Matildas’, impulsada per l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), ha posat l’accent en rescatar les històries d’algunes científiques invisibilitzades. Dones que van realitzar o van contribuir al desenvolupament d’importants troballes, però que es van veure expulsades dels focus. En alguns casos, els seus noms van ser ratllats i substituïts pels d’algun col·lega home. La recuperació d’aquesta memòria no és només una qüestió de justícia, és imprescindible perquè les nenes tinguin referents, perquè sàpiguen que elles també tenen un lloc en aquest camp. Important per al seu futur, per al de tota la societat. 

A l’Espanya dels anys 80, les dones representaven més d’un 30% de l’alumnat d’enginyeria informàtica. Avui no arriba al 15%. En matemàtiques, el percentatge femení també ha anat disminuint des de l’any 2000. Tenint en compte la rellevància d’aquestes carreres en la configuració del món del futur és obligat fer sonar les alarmes. La implicació i visió femenina és imprescindible. Per defensa de la igualtat, també pels valors i els enfocaments que elles aporten. 

¿Què passa quan les dones no tenen una presència important en la investigació científica? La història de la medicina ens dona la resposta. Ara es coneixen errors en el diagnòstic de l’infart en les dones o impactes desconeguts en l’administració de fàrmacs, també llacunes de coneixement en malalties tan comunes com l’endometriosi. L’exclusió del sexe com a variable en la investigació científica es troba en el fons del problema. Si ampliem el focus, la falta de dones en el desenvolupament tecnològic del futur dibuixaria un món incomplet. No només pel desequilibri social. Si tenim en compte que elles aporten un especial compromís per l’interès comú, ens juguem la construcció d’un món millor.  

Temes:

Dones Feminisme