Lliçons plàstiques de la parella Tupper i Wise

Va ser una parella fascinant i triomfadora, en el vessant comercial. Però el seu idil·li milionari va durar només set anys. La seva ruptura va suposar el final de les seves respectives carreres, però el ‘fill’ producte de la seva unió continua donant-nos servei. Earl Tupper va ser el típic emprenedor americà de manual, convençut que la perseverança té recompensa: «Els fruits de la vida cauen en mans dels qui s’enfilen a l’arbre i els recullen» –tot i que sovint els recullen d’altres–. I com marca la tradició, primer es va arruïnar diverses vegades.

Llavors es va interessar, com a enginyer, per un nou material que floria per llavors, el plàstic. El 1938, just l’any de la invenció del tefló i el niló, va crear Tupper Plastics Company. Quan va acabar la segona guerra mundial, va pensar com aprofitar l’excedent d’aquest material per a ús civil –un clàssic del que és militar, l’excedent de cel·lulosa va donar lloc al clínex i les compreses–. Va comprar unes màquines de saldo, el rebuig de producció del polietilè, i va aconseguir depurar-lo fins a obtenir-ne un material higiènic, resistent, transparent i sense olor. El 1946, fa 75 anys, va llançar una sèrie de contenidors amb un innovador sistema de tancament hermètic que permetia mantenir el menjar més temps. S’inspirava en els pots de pintura, i el truc consistia a treure’n l’aire amb un característic «eructe». Però el seu producte no es venia a l’altura de la troballa.

Festes en cases

I aquí entra en joc Brownie Wise, que venia aquests recipients organitzant festes en cases i explicant com funcionaven. Tal va ser l’èxit del seu sistema de venda directa que Tupper va decidir nomenar-la vicepresidenta de la companyia el 1951 i retirar els seus productes de les botigues. Semblava una unió perfecta: invenció amb disseny útil, més un sistema de màrqueting fresc i rendible. L’empresa creixia com un coet. I Wise va ser la primera dona a ocupar la portada de ‘Business Week’. Va muntar un entramat de recompenses amb viatges a les seves venedores, mestresses de casa, que no només obtenien diners extra, sinó que se sentien valorades. «Tu construeixes la gent i la gent construeix el negoci». Era un moment on estava mal vist que les dones treballessin fora de casa.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Però Tupper no va veure amb bons ulls la creixent fama de la seva empleada, amb qui tenia freqüents topades. I el 1958 va fer un tomb a la seva vida: la va acomiadar fulminantment, va vendre l’empresa per 16 milions de dòlars i es va divorciar de la seva dona. Posteriorment va renunciar a la nacionalitat americana per pagar menys impostos i es va comprar una illa a Costa Rica on va morir el 1983. Wise, en plena eufòria i popularitat, va decidir crear l’empresa de cosmètics Cinderella, emulant el sistema de venda a casa, però va fracassar estrepitosament. Ja existia Avon. Va acabar fent ceràmica i totalment esborrada de la història d’èxit de Tupper, fins que fa poc es van tornar a reivindicar les seves creatives ocurrències. De fet, va anticipar les xarxes socials, però físiques, fidelitzant consumidors. Va crear una immensa estructura comercial, sense dependència directa de l’empresa –com els ‘riders’ avui dia–, però units com una gran família, motivats per interès econòmic i valoració personal. Wise no només va prescindir de les botigues, sinó que va cancel·lar la publicitat, una cosa realment inaudita en ple ‘boom’ consumista americà. Va idear un pròxim boca-orella, i sobretot, un innovador vista-tacte. Sony va anunciar fa anys un biopic de Wise protagonitzat per Sandra Bullock.

2,9 milions de venedors

Tupperware segueix viva i fidel al seu sistema de vendre en festes domèstiques, tot i que recolzada ara en la venda ‘online’. Actualment hi ha 2,9 milions de venedors que munten ‘parties’ per a 100 milions de convidades cada any. La paraula ‘tàper’ és al diccionari des de fa dos anys. I és de les poques, com ‘rímel’ i ‘fària’, que és metonímia nominal, designa un genèric amb el nom del seu creador. Sens dubte, la pandèmia els haurà donat una patacada al suprimir les reunions, però ¿a qui no? A Espanya es van instal·lar el 1966 i recordo la meva mare arribar a casa molt excitada, suposo després d’un bon berenar a casa d’alguna amiga, i mostrar-nos les bondats de l’enginy. El 1984, la patent va expirar i Manuel Jalón, l’inventor del pal de fregar, va fer una versió nacional i va millorar el tancament.