Editorial

Un any en coalició

El balanç del primer any de l’acord entre el PSOE i Unides Podem està marcat a foc per la pandèmia, un èxit (els Pressupostos) i un repte: els fons de la UE

Es llegeix en minuts

El Periódico

Un any en coalició

Es compleix un any de la presa de possessió del Govern de Pedro Sánchez. Entre el PSOE i Unides Podem (UP), el primer Executiu de coalició de la democràcia. Ara fa un any, es desconeixia la magnitud de la pandèmia de la Covid-19, un virus que va desencadenar una emergència sanitària, econòmica i social que va canviar totes les prioritats i els centres d’interès –Catalunya era fa un any el problema que acaparava l’atenció– i a condicionar l’actuació governamental. Aquest any de la pandèmia, l’Executiu ha tingut encerts i errors, i s’ha enfrontat a una situació inèdita en la cultura política espanyola recent, la de ser un Govern de coalició, cosaque s’ha traduït en l’aparició a la llum pública de discrepàncies impensables en un Gabinet monocolor. Les divergències, no obstant, no han posat en perill l’estabilitat governamental.

L’encert més gran del Govern ha sigut, sens dubte, erigir un escut social per fer front a la triple crisi desencadenada per la pandèmia. L’enfocament ha sigut diametralment oposat al que es va produir en la crisi econòmica i social anterior, la que es va iniciar el 2008, quan es va prioritzar l’austeritat, el pagament del deute i les retallades socials. Ara, en canvi, la UE i els països membres han optat per la protecció social i per una política expansiva basada en l’endeutament per pal·liar els estralls de la crisi. Exemples d’aquesta política a Espanya han sigut els ertos, per evitar una destrucció d’ocupació més gran de la que s’ha produït, o els ajuts públics als sectors socials més castigats.

Aquesta orientació social s’ha reflectit en els Pressupostos, aprovats amb més vots que la investidura de Sánchez, el que ha constituït un altre dels èxits del Govern, posant així fi a les pròrrogues dels comptes públics del PP elaborats per Cristóbal Montoro. Ha sigut també destacable el paper d’Espanya, aliada amb Itàlia –els dos països més beneficiats–, en l’aprovació del pla de recuperació de la UE, amb un total de 750.000 milions d’euros, dels quals 140.000 seran per a Espanya, la meitat a fons perdut i l’altra meitat en crèdits.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El Govern ha ampliat en alguns temes les aliances que van portar a la investidura de Sánchez, atraient Ciutadans, però no ha aconseguit vèncer la resistència del PP, que ha optat per una oposició irreductible, de la qual són bon exemple el bloqueig per a la renovació dels òrgans constitucionals, especialment el Consell General del Poder Judicial, i el rebuig de la prolongació de l’estat d’alarma. Els pactes impossibles amb el PP s’han compensat, al contrari, amb els acords en el diàleg social, amb una actitud constructiva de la patronal i els sindicats. 

En el deure del Govern cal anotar la gestió de la pandèmia, un repte majúscul a tot el món. Tot i que altres països europeus han patit dificultats similars a l’hora d’enfrontar-se a un virus desconegut, Espanya registra unes xifres de contagis i morts pitjors que altres països del nostre entorn. Els ajuts, en ocasions, han quedat curts i d’allà les queixes justificades dels sectors afectats. La pandèmia s’ha abordat amb improvisacions, contradiccions, rectificacions i retards en fer front als problemes, errors dels quals és necessari aprendre per combatre millor al Covid-19 i afrontar una crisi sanitària que no ha estat ni de bon tros superada.