PSOE i Podem: un any de resistència

Tot just 48 hores van servir a Sánchez i Iglesias per tancar un pacte exprés i deixar enrere mesos d’incertesa i una repetició electoral. D’aquella negociació, el líder del PSOE va sortir més a prop de ser president del Govern i el secretari general de Podem es va alçar amb una vicepresidència. Els ‘sís’ del PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, BNG i Terol Existeix, més l’abstenció d’ERC i EH Bildu van fer la resta. Al costat de l’Executiu bicolor va néixer una majoria progressista que acabaria per aprovar els Pressupostos.

Les primeres tensions en l’experiència de la coalició van arribar amb el 8-M. Els morats van llançar un pols al sector socialista de l’Executiu per aprovar en el Consell de Ministre la llei del ‘només sí és sí’ coincidint amb la celebració del Dia de la Dona. Una batalla en la qual el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va acabar cedint.

A més, les manifestacions del 8-M van estar marcades pel recel a les grans aglomeracions i les crítiques de l’oposició al Govern per permetre concentracions.

«Aquesta és una batalla que guanyarem», va sentenciar Sánchez el 14 de març quan va anunciar la declaració de l’estat d’alarma i el confinament domiciliari. Aquesta mesura extraordinària va estar en vigor gairebé 100 dies en què, entre aplaudiments als sanitaris, l’Executiu va buscar cada 15 dies prorrogar-la. Una tasca que va necessitar enginyeria parlamentària, unes vegades pactant amb Cs a canvi de mesures econòmiques i d’altres acordant la derogació de la reforma laboral amb EH Bildu. 

Amb la pandèmia desbocada i l’economia paralitzada, el Govern va començar a confeccionar el seu anomenat ‘escut social’. Un conjunt de mesures –entre les quals estava l’ingrés mínim, els ertos o avals públics– per ajudar les empreses, autònoms i col·lectius vulnerables. En aquest escenari es va anar teixint la guerra entre Iglesias, defensor d’incrementar la despesa, i la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que advocava per mantenir una certa austeritat. 

La Unió Europea va mantenir l’atenció de tot el món durant 5 dies. Més de 90 hores de negociació d’infart que es van saldar amb un acord històric per fer front als estralls de la pandèmia. Sánchez va tornar de Brussel·les amb 140.000 milions d’euros sota el braç per a Espanya a rebre en els pròxims set anys i va entrar al Congrés acompanyat pels aplaudiments del grup socialista i les crítiques de l’oposició. El PP denuncia ara el repartiment desigual entre les autonomies i amenaça de denunciar-ho a Europa.

Joan Carles I, o més aviat la seva sortida d’Espanya en plenes vacances d’agost, va obrir una bretxa a l’Executiu. La marxa del rei emèrit, de la qual Sánchez no va informar Iglesias –el mateix va passar amb la fusió entre CaixaBank i Bankia–, va provocar les crítiques dels ministres morats, mentre el sector socialista de l’Executiu va sortir en defensa de la gestió de Felip VI. Els socis s’entossudeixen a restar importància a la diferència d’opinions entorn de la corona, malgrat que els morats no desisteixen en forçar un debat entre monarquia i república. 

Cogovernança. Aquesta paraula que va encapçalar les relacions de Sánchez amb les comunitats autònomes a la primavera va ser la base de l’estat d’alarma que va decretar Sánchez l’octubre, davant la segona onada de contagis. La diferència amb l’anterior, va esgrimir el cap de l’Executiu, és que les comunitats tenen ara plena autonomia per marcar les restriccions necessàries. La seva durada de sis mesos, fins al pròxim 9 de maig, va provocar una allau de crítiques. 

L’eutanàsia serà legal a Espanya el 2021. No obstant, el desembre del 2020 quedarà com el mes en què el Congrés dels Diputats va aprovar la proposició de llei del PSOE per regular la mort digna. Els socialistes, juntament amb els morats, van aconseguir obtenir el recolzament d’una àmplia majoria de la Cambra baixa –tret dels ‘nos’ de PP i Vox– perquè Espanya sigui un dels set països del món en els quals l’eutanàsia és un dret.  

El 22 de desembre, el Govern va dir adeu als Pressupostos de l’exministre popular Cristóbal Montoro i va aconseguir l’aprovació d’uns nous comptes públics per al 2021, construïts sobre la base dels fons europeus. La negociació no va resultar senzilla, tant per les desavinences al si del Govern, com per les diferències entre socialistes i morats a l’hora d’escollir socis (Cs o ERC i EH Bildu). Finalment, el ‘sí’ dels republicans catalans i la formació ‘abertzale’ va permetre consolidar la majoria de la investidura. 

Amb el 2021 tirant-se a sobre, les primeres vacunes contra el coronavirus van arribar a Espanya. L’objectiu del Govern és que al juliol hi hagi entre 15 i 20 milions de persones inoculades. Uns plans que estan en risc després dels retards en la campanya de vacunació durant la primera setmana. A més, no serà Salvador Illa qui acabi de coordinar aquest procés després d’anunciar que serà el candidat del PSC a la Generalitat. Un canvi que obligarà Sánchez a començar el segon any de la coalició amb una reforma en el seu gabinet.