Rànquing literari
El miratge de les llistes
L’intent de fixar el panorama en una espècie de ‘foto finish’ ens porta a reduir tot un any a un grapat de noms, com si així la vida quedés més ordenada.
zentauroepp54024149 vidal cugat200724091901 /
Ja hi som una altra vegada. Com cada any, arriba el Nadal i sorgeixen del no-res els absurds anuncis de colònies, els despistats que diuen ‘cagatió’ i les llistes dels millors de l’any. Amb la mateixa puntualitat, també torna aquesta sensació que les llistes són tan atractives com injustes. L’intent de fixar el panorama en una espècie de ‘foto finish’ ens porta a reduir tot un any a un grapat de noms, com si així la vida quedés més ordenada.
Un dels defectes de les llistes dels millors de l’any és que els mateixos títols es van repetint a tot arreu, sobretot quan les fan els diguem-ne especialistes. No crec que aquesta uniformitat reflecteixi la varietat de gustos del públic, i a més, quan parlem de literatura, sempre hi ha un altre element de desequilibri a tenir en compte: la llengua. En les llistes de l’Espanya constitucional, les edicions en català sempre són residuals o inexistents. En les que es fan a Catalunya, la pregunta és: ¿qui llegeix les traduccions en català i qui en castellà? Penso, per exemple, en l’edició recent de ‘Dora Brüder’, de Patrick Modiano (Angle), que els lectors en castellà coneixen des de fa anys i difícilment sortirà en cap llista dels millors llibres del 2020 –però en català ho és–.
Davant aquests exercicis arbitraris, prefereixo les llistes personals, en les quals cadascú recorda el més destacat del seu any. Aquí sí que les afinitats electives et porten bones recomanacions, sorpreses, noms que havies passat per alt. Gràcies a aquest mètode, per exemple, aquests dies he descobert un assaig tan essencial com ignorat en la majoria de les llistes: ‘Cómo ser antiracista’, d’Ibram X. Kendi (Rayo Verde). Amb prou feines l’he començat, però a les poques pàgines ja t’adones de la seva importància. Avui dia, ens diu, el racisme està tan arrelat que sovint no es veu, forma part de la normalitat assumida, i aquesta situació només es pot canviar de veritat des d’una proposta d’antiracisme actiu i de denúncia. Un dels fets destacables d’aquest any estrany ha sigut l’emergència del fenomen Black Lives Matter, i aquestes pàgines ens ajuden a entendre’l millor. Pocs llibres representen tan bé el 2020.
