Una involució democràtica

El tan anunciat pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no acaba d’arribar. L’última excusa del PP és que, si el Govern concedeix indults als presos del procés, es trenca el pacte. Primer l’acord es va frustrar quan es va publicar un whatsap en què s’insinuava que amb Manuel Marchena de president del CGPJ el PP controlaria el Tribunal Suprem per la porta del darrere. Després, el PP es va negar a negociar mentre Unides Podem (UP) sigués en el Govern. Més tard, el veto es va rebaixar al fet que UP no tingués cap influència en la renovació del CGPJ.

Ara, els indults són la nova trava per no ratificar el pacte possiblement fins després de les eleccions catalanes del 14 de febrer. I així, d’excusa en excusa, es compleixen dos anys amb l’òrgan prorrogat i amb uns consellers que segueixen als seus llocs, sense reflectir les majories parlamentàries, amb una composició que encara respon a l’època de la majoria absoluta de Mariano Rajoy. 

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Tot el procés és un despropòsit que deixa en molt mal lloc la democràcia espanyola. És inconcebible que el que passa en la renovació dels òrgans constitucionals tingui lloc en un altre país europeu. Però el despropòsit és encara més gran si es té en compte que, tot i que hi va haver un altre bloqueig, el CGPJ sempre ha reflectit a grans trets les majories parlamentàries des que el 1985 es va canviar la llei de l’organisme perquè els 20 vocals –12 jutges i vuit juristes— fossin elegits pel Congrés i el Senat per majoria de tres cinquens.

És més, sempre hi va haver almenys un representant de les minories en el Consell. Izquierda Unida, el PNB o CiU van poder proposar i elegir un vocal. Si això passava en temps del bipartidisme, ¿què impedeix ara que Unides Podem, ERC i fins i tot EH Bildu tinguin el mateix dret? ¿El que es podia fer amb un Congrés i un Senat bipartidistes ara no és possible? ¿Tanta ha sigut la involució de la democràcia espanyola o tant ha augmentat el grau de la polarització política perquè el que abans era normal ara no ho sigui?