La llibertat d’expressió no és el bé suprem
No s’ha de deixar que el que sembla anecdòtic tapi el substancial, això és, que l’extrema dreta ha perdut la vergonya
BARCELONA 06 12 2020 - Varios asistentes al acto del lider de Vox Santiago Abascal en Barcelona realizan saludos fascistas durante el acto organizado por la formacion por el aniversario de la Constitucion este domingo en la plaza Sant Jaume de Barcelona EFE Alberto Estevez /
És possible que la democràcia serveixi perquè un racista comSantiago Abascal pugui venir aBarcelona a dir imbecil·litats de l’estil«el cop d’Estat segueix actiu a Catalunya»,com va passar aquest diumenge. El que ja supera tots els límits és que en un Estat homologat aquest subjecte es presenti acompanyat d’un grapat d’individus ambsimbologia nazi i es plantin a la mateixa plaça de Sant Jaume avomitar proclames franquistes. Eren quatre gats, cert, però el substancial aquí no és la quantitat si no la qualitat. Perquè l’akelarrre ultraa Barcelona arriba només uns dies després que uns quants militars retirats demanessin en un grup de WhatsApp«l’afusellament» (sic) de 26 milions de persones.
Els franquistes retirats són aparentment una minoria, però no s’ha de deixar que el que sembla anecdòtic tapi el substancial, això és, que l’extrema dreta ha perdut la vergonya, se sent de nou apoderada i compta amb una marca perfectament legal (Vox) amb més de 3,5 milions de votants: a la seva diputada al CongrésMacarena Olonafins i tot se li va escapar que els militars nostàlgics «són dels nostres». Molt de compte, perquè mentre una certa opinió pública pateix atacs d’histèria amb el legítim pacte ambBildu, el discurs parafeixista de Vox es blanqueja a poc a poc i sense cap escàndol.
Entretots
Primer va ser l’1-O i ara ha sigut elpacte PSOE-ERC-Bildu: dos coses a empassar insuportables que han activat una Espanya que embogeix en realitat quan no governa. ¿O és que ja no recordem l’ambient guerracivilista post-11-M? L’inquietant és que els ultres se senten ara amb dret a expressar les sevesfantasies colpistes, homòfobes i racistes. Doncs perdonin, però la llibertat d’expressió hauria de deixar de ser el bé suprem, com se’ns diu tantes vegades. Si aquesta pretesa llibertat serveix perquè em facin la salutació feixista amb símbols nazis a la cara i s’habiliten discursos cada vegada més perillosos, prefereixo que es restringeixi aquesta llibertat fins on sigui necessari. Molt abans que la llibertat ve el respecte.
