Trumpistes hispans

Qui es quedarà la ‘rojigualda’

Sabem que la bandera d’Espanya ha sigut un patrimoni immaterial de la dreta espanyola, que la té en propietat, amb o sense àguila, des de 1939. Ni tan sols l’escut constitucional va servir per socialitzar-la. A Espanya, qui porta una bandera espanyola al canell, al bolso, al polo o al cotxe, sol ser de dretes, així ho marca la tradició. L’esquerra va decidir que la seva bandera era, a tot estirar, la republicana, i va entregar la bandera nacional als conservadors, primer perquè l’associaven a una dictadura, més tard perquè la relacionaven amb un nacionalisme excloent i incompatible amb qualsevol ideal progressista. No obstant, l’espectacular irrupció de Trump en la vida política espanyola podria haver començat a discutir la propietat d’aquesta sagrada simbologia. Perquè els defensors de les essències ens han ensenyat que ja no són tan patriotes si el que ataca és el president dels Estats Units. Quan aquesta setmana Trump amenaçava Espanya amb "castigar-la", els patriotes Feijóo i Abascal van passar de puntetes sobre l’agressió externa i van decidir donar-li les culpes, evidentment, a Pedro Sánchez. De sobte, la defensa d’Espanya ja no ha sigut un assumpte de vida o mort. La dreta espanyola, que es va passar els anys del procés embolicada en la rojigualda, i proclamava llavors que a Espanya hi havia cada dia un cop d’Estat, s’ha tornat tímida i sospitosament silenciosa amb el president que ataca Espanya dia sí dia també. Trump ha arribat a dir que "Espanya és un país de perdedors", una expressió sagnant davant la qual qualsevol patriota que es presti hauria de posar el crit al cel, i no obstant la dreta no ha sigut capaç ni tan sols de nomenar ni el president ni el país que perpetra aquestes calúmnies.

Anteriorment, una cosa semblant havia passat amb l’anunci dels aranzels, un altre atac de Trump a l’economia i la societat espanyola, que es va trobar, amb la mateixa tebiesa de la dreta reaccionària. Els últims deliris del president americà han servit per donar munició electoral a Pedro Sánchez, però sobretot per evidenciar un nou escenari en la política espanyola: davant una brutal agressió exterior, els guardians de les essències ja no són els conservadors, ni tan sols els ultres que ens asseguraven que donarien la seva vida per la pàtria. Óscar Puente, el tuitaire oficial del Govern, va aprofitar l’atac de Trump per canviar el seu avatar i posar la bandera espanyola com a foto oficial del seu perfil. Pot semblar una anècdota, però revela quin és l’estat d’ànim de les dues Espanyes després del tsunami trumpista que afecta tot el planeta. I és que, amb els seus insults, Trump ha aconseguit exactament l’efecte contrari del que pretenia: ha promocionat Pedro Sánchez com a símbol global en contra de la barbàrie bèl·lica, ha donat un impuls diplomàtic inaudit a Espanya i ha deixat la dreta espanyola tremolant i cada vegada més aïllada internacionalment. El resultat de tot aquest gran sotrac és que la bandera espanyola, per primera vegada, podria haver començat a canviar de mans. Cosas veredes.

Temes:

Pedro Sánchez

Inicia sessió 0 Comentaris