L’IVA de la menstruació

Escòcia s’ha convertit en elprimer país del món a oferir de forma gratuïta productes sanitaris d’higiene femenina. El 24 de novembre, el Parlament va aprovar per unanimitat el projecte de llei de productes del període. A partir d’ara, les autoritats locals tindran l’obligació degarantir tampons i compreses gratuïtes a qualsevol dona que els necessiti als edificis públics habilitats per a aquesta finalitat. La mesura pretén combatre l’anomenada ‘pobresa de la menstruació’. Una enquesta realitzada pel Servei d’Informació Juvenil d’Escòcia va apuntar que una de cada quatre dones en edat escolar o universitària tenia problemes per accedir als productes menstruals, el cost dels quals rondava les 13 lliures (14,25 euros) al mes.

AEspanya, entre les mesures de la reforma fiscal consensuades pel PSOE i Unides Podem al febrer, es va comunicar una baixada de l’IVA als productes d’higiene femenina. Però han passat 10 mesos des de l’anunci,encara continuen castigats amb un 10% i per ara no ha sigut inclosa en els Pressupostos del 2020.Un IVA excessiu per a un producte d’ús obligat. La baixada al 4%, el mateix tribut reservat a l’alimentació bàsica, llibres, medicaments o pròtesis, és una llarga reivindicació d’unmoviment global que ja ha aconseguit el seu objectiu a nombrosos països.França, Alemanya, el CanadàoAustràlia són alguns dels estats que han reduït els impostos en compreses i tampons.

Les crítiques al gravamen excessiu en aquest tipus de productes s’emmarquen en l’exigència d’acabar amb l’anomenat impost o taxa rosa. Així es denomina el cost addicional que nombrosos béns i serveis apliquen a les seves versions femenines. N’hi ha prou amb fer un repàs al lineal dels supermercats per contemplar com desodorants o maquinetes d’afaitar d’un sol ús s’encareixen notablement quan els embolcalls estan dissenyats per a consumidores. Unadiscriminació que no es fonamenta en cap millora específica del producte.

En el fons de ladesigualtat hi ha subjacent la resistència a incloure el femení en l’universal. Les dones són la meitat de la població. Com a mitjana, cada dona necessitarà productes menstruals una setmana al mes durant 30 anys. Els números desconcerten però, malgrat això, encara és necessari combatre la idea reduccionista que es tracta d’una despesa particular, personal, no generalitzada. O, encara pitjor, una despesa vergonyant.

Precisament, un dels assoliments de la campanya escocesa per la gratuïtat ha siguttrencar amb l’estigma. L’aprovació del projecte de llei no només combat la pobresa, sinó que és un avanç cap a lanormalitat de la menstruació. Ha aconseguit posar sota els focus un tema sobre el qual pesa una herència de silenci i ocultació. La regla com a sinònim de taca, d’impuresa. Un tabú, una càrrega que, lluny de desaparèixer, encara segueix present en joves i adolescent. El mateix vel pesant que recau sobre altres patologies o situacions vinculades a la menstruació, com són l’endometriosi o la menopausa. La portaveu de Salut dels laboristes escocesos, Monica Lennon, es va felicitar, enmig d’una pandèmia mundial, d’haver sigut capaços de «posar els drets de les dones i les nenes en un lloc destacat de l’agenda política». Escòcia marca el camí.