1
Es llegeix en minuts
Un episodi inoblidable

El capítol final de la quarta temporada de Fargo (Movistar+), emès aquesta setmana, confirma que és una de les sèries més brillants dels últims anys. Partint de l’imaginari dels germans Coen, cada entrega se situa en una època diferent; i a més el seu creador, Noah Hawley, sap donar unitat al projecte a través d’un estil propi. Tot i això, potser aquesta nova temporada ha sigut la més convencional. Els actors estaven esplèndids, hi havia sorpreses de guió i personatges desclassats, però la trama de gàngsters a Kansas tenia girs i diàlegs previsibles. És probable que aquesta fos precisament la intenció, per destacar el rerefons de la sèrie, tan actual: que la història dels Estats Units està feta de violència i, al final, els afroamericans sempre són els que en surten més malparats.

Notícies relacionades

Enmig d’aquesta violència, l'episodi novè sobresortia per la seva bellesa i audàcia visual. Filmat en blanc i negre, era un contrapunt al ritme brutal, i alhora potser el moment més proper a l’univers Coen de tota la sèrie. El periple d’un noi negre i un irlandès que fugen dels gàngsters italians els porta a una pensió extravagant. Tot és mesurat i poètic, però hi ha una gran escena en què un tornado irromp enmig d’una baralla a trets i ho arrasa tot: cases, cotxes i persones, tot cel amunt. És com si de sobte els elements de la natura s’imposessin sobre l'absurditat de les guerres de bandes: la ficció xuclada per la realitat divina.

El to excepcional em va fer pensar en altres exemples semblants. Vaig recordar el famós capítol de la mosca, a Breaking Bad. Aquell episodi de Los Soprano que era tot ell un somni de Tony. El pla seqüència prodigiós que tancava de forma trepidant un capítol del primer True Detective. O aquell episodi de Better call Saul en què Saul i Mike es perden al desert. Segur que n'hi ha molts més exemples. Són excursions estètiques i sovint experimentals que es permeten els creadors. I si la sèrie no acaba de funcionar en conjunt, l’espectador recordarà sobretot l'exhibició de talent, com una firma de l’autor.