Anàlisi

Vacunes, opinions i evidències

L'eufòria desencadenada, reforçada per opinions de determinats responsables sanitaris, és comprensible, però ha de ser continguda

2
Es llegeix en minuts
Vacunes, opinions i evidències

HOTLI SIMANJUNTAK

Un dels referents mundials de la salut pública, Archibald Cochrane (1909-1988), que va ser assistent mèdic en les Brigades internacionals en la nostra guerra civil, ens recorda en el seu clàssic ‘Efectividad y eficiencia. Reflexiones al azar sobre los servicios sanitarios’ (1972) un principi bàsic en la pràctica de la medicina: l’aplicació d’un tractament o una mesura preventiva, com és una vacuna, ha d’estar sempre precedida per un estudi de caràcter experimental en persones, a través d’un assaig aleatori controlat que demostri la seva efectivitat. Això és, juntament al grup de persones a les quals s’administra la vacuna hi ha d’haver un altre grup comparable de persones amb característiques similars a les quals no se’ls aplica la vacuna, i esperar prou temps per comprovar que en el grup de vacunats el nombre de persones infectades és molt menor (estadísticament significatiu) que en el grup de no vacunats. A més, no hi ha d’haver efectes no desitjats en el grup de vacunats.

Mentre aquestes evidències no estiguin demostrades i verificades, a través de la seva publicació en una revista científica avaluada per col·legues experts en el tema, estarem parlant d’opinions.  Opinions que són respectables, però que no han de ser considerades científicament vàlides. Això és el que ens recordava la setmana passada la revista científica ‘Nature’: el que estan anunciant diverses empreses farmacèutiques aquests dies són bones notícies, però només són notícies, no fets científics reproduïbles. I com deia respecte a això el president de la Societat Espanyola de Vacunologia, el Dr. Amos García Rojas, en el millor dels supòsits hi ha bones intencions en aquests anuncis i, en el pitjor, interessos comercials per incrementar els seus beneficis. Aquest segon supòsit, afegeixo, no seria acceptable èticament.

Per això, l’eufòria desencadenada, reforçada per opinions de determinats responsables sanitaris, és comprensible, però ha de ser continguda. La pandèmia té encara lamentablement un llarg recorregut entre nosaltres, per la qual cosa hem de continuar aplicant les mesures preventives no farmacològiques ja conegudes. Entre les quals, imprescindibles perquè les persones acceptin les mesures de confinament, els ajuts econòmics a treballadors, autònoms i empreses. Aquestes mesures, a més d’econòmiques, són sanitàries.

Ara, quan els indicadors de seguiment de la pandèmia: incidència acumulada, índex R, percentatge de positivitat, llits ocupats, etc.  (ha costat, però ha sigut un assoliment disposar d’aquest quadro de comandament de la pandèmia), semblen mostrar l’inici del final de la segona onada, continuar demanant als ciutadans contenció, en l’oci i les relacions socials, incloses les familiars durant el Nadal, s’ha d’acompanyar de l’assumpció per part de l’administració de les seves responsabilitats.

Notícies relacionades

Això és, per evitar una possible tercera onada, abans que les vacunes demostrin que són efectives, hem d’insistir una vegada més en la necessitat de reforçar les mesures preventives, que passen per la detecció de casos, el seguiment dels contactes i l’aïllament. Això significa reforçar la vigilància epidemiològica i l’atenció primària. Sisplau, no ens fallin de nou. Els ciutadans estem disposats a complir. 

*Catedràtic de Salut Pública de la UPF.