recerca

La vacuna d'AstraZeneca i Oxford contra la Covid mostra una eficàcia mitjana del 70%

El grup de pacients vacunats amb una dosi i mitja va aconseguir un 90% de protecció, davant el 62% aconseguit amb dues dosis senceres

En els assajos clínics no s'han detectat casos greus de Covid-19 entre els pacients vacunats

(FILES) In this file photo taken on November 17  2020 An illustration picture shows vials with Covid-19 Vaccine stickers attached and syringes with the logo of British pharmaceutical company AstraZeneca  - Pharmaceutical giant AstraZeneca s Russian branch said on December 11  2020 it would use part of Russia s homemade Sputnik V vaccine in further clinical trials  (Photo by JUSTIN TALLIS   AFP)

(FILES) In this file photo taken on November 17 2020 An illustration picture shows vials with Covid-19 Vaccine stickers attached and syringes with the logo of British pharmaceutical company AstraZeneca - Pharmaceutical giant AstraZeneca s Russian branch said on December 11 2020 it would use part of Russia s homemade Sputnik V vaccine in further clinical trials (Photo by JUSTIN TALLIS AFP) / JUSTIN TALLIS

Es llegeix en minuts

Valentina Raffio

Les futures vacunes contra la Covid-19 són cada vegada més a prop. La immunització dissenyada per la farmacèutica AstraZeneca i la Universitat d’Oxford ha demostrat una eficàcia mitjana del 70%, segons afirmen els responsables del seu desenvolupament en un comunicat de premsa emès a primera hora d’aquest dilluns. Es tracta d’una de les fórmules adquirides en prevenda per Espanya i, previsiblement, una de les primeres que es podrien repartir al país entre finals del 2020 i principis del 2021. 

La notícia arriba a penes uns dies després que les farmacèutiques Pfizer/BioNTech i Moderna anunciessin una eficàcia del 95% de les seves respectives fórmules, i desencadenaven l’entusiasme a les borses i tornaven una mica d’esperança als ciutadans. El percentatge d’eficàcia presentat avui per AstraZeneca i Oxford va en la mateixa línia. Però per apreciar-lo ens hem de fixar en la lletra petita. El compost britànic va ser administrat en dos escenaris diferents. En un primer grup de 2.741 pacients se’n va subministrar mitja dosi, es va deixar passar un mes i tot seguit es va afegir una dosi sencera. Seguint aquesta pauta es va observar un 90% d’eficàcia de la immunització. Paral·lelament, a un segon grup d’11.636 pacients se’ls va administrar dues dosis completes de la vacuna amb un mes d’interval. Allà es va observar que l’eficàcia de les injeccions rondava el 62%. El 70% d’eficàcia de la vacuna britànica s’ha de llegir com una mitjana calculada partint d’aquests dos escenaris. 

Totes les vacunes que s’enfilen en la recta final dels assajos clínics mostren una eficàcia superior a l’esperada. A mitjans d’abril, quan la carrera per la immunització tot just començava, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va arribar a plantejar un llindar del 60% d’eficàcia perquè una vacuna contra la Covid-19 resultés eficaç per frenar la pandèmia. Aquesta xifra es correspondria, més o menys, a l’eficàcia de la vacuna anual de la grip. Les fórmules més prometedores contra el coronavirus mostren, per ara, un pronòstic més esperançador. Tot i que a la pràctica això no significa que la pandèmia s’acabarà d’un dia per l’altre

Avantatge estratègic

«Aquestes troballes mostren que tenim una vacuna eficaç que salvarà moltes vides», ha assenyalat el professor Andrew Pollard, investigador principal de l’assaig clínic de la vacuna britànica, després de la publicació dels resultats d’aquest dilluns. Els números d’avui corresponen a l’anàlisi intermèdia de la tercera fase dels assajos clínics, en què s’està testant el compost en un total de 24.000 voluntaris al Regne Unit, el Brasil i Sud-àfrica. Fins ara s’han detectat 131 casos de Covid-19 entre els participants en aquest estudi. Cap d’aquests va desenvolupar una forma greu de la malaltia ni va necessitar hospitalització. I aquesta és la veritable bona notícia que es desprèn dels resultats presentats avui. 

La farmacèutica destaca que les dades obtingudes en aquest estudi van ser supervisades per un comitè d’experts independents i pròximament serà enviat (i revisat) per una revista científica. Diversos experts internacionals interpel·lats per ‘Science Media Center’ es mostren optimistes amb els resultats obtinguts fins ara. Sobretot per l’avantatge estratègic que ofereix la vacuna britànica; que es pot conservar a temperatura de nevera (entre 2 i 8 graus centígrads) i el preu de la qual rondaria els tres euros

Aquesta fórmula resultaria molt més accessible que la de Pfizer/BioNTech i Moderna, que a causa de la seva composició requereixen una logística més complexa. La vacuna de Pfizer i BioNTech, per exemple, s’hauria d’emmagatzemar en cadena d’ultrafred a uns 70 graus sota zero i costaria entre 16 i 20 euros. La de Moderna s’hauria de mantenir a 20 graus sota zero i podria arribar al mercat a un preu d’entre 20 i 30 euros. Les dues immunitzacions es basen en una nova tècnica que utilitza una part dels gens del virus (el seu ARN) per suscitar una resposta immune en l’organisme. La seva producció hauria de ser, teòricament, més ràpida. Tot i que la logística resultaria ser molt més complicada. Tant que cap d’aquestes dues fórmules seria accessible per a països de renda mitjana o baixa

Autorització d’emergència

Amb aquestes dades sobre la taula, la farmacèutica britànica anuncia avui que demanarà l’autorització d’emergència del seu compost. Això implicaria una autorització condicional i limitada per començar a repartir les dosis en un context d’emergència sanitària, mentre els estudis clínics segueixen en marxa. Segons esgrimeix la companyia, el procés d’autorització no es demanarà en un país o regió concreta. L’objectiu és sol·licitar l’ús d’emergència davant l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i a partir d’allà anar escalant fins a arribar a tots els països afectats. 

Pascal Soriot, director executiu de la companyia, ha destacat el compromís de l’empresa a repartir la vacuna «sense ànim de lucre» durant la pandèmia per aconseguir un «accés ampli, equitatiu i oportú» de la vacuna allà on se la necessiti. Tant el preu de les dosis com la logística del seu repartiment, que no necessita infraestructures especials, permetria l’arribada d’aquesta vacuna també als països de renda mitjana i baixa.

La vacuna d’AstraZeneca i Oxford és la tercera fins a la data que es disposa a sol·licitar formalment aquesta autorització. Les farmacèutiques Pfizer i BioNTech van presentar divendres passat els resultats de la seva vacuna davant l’Agència del Medicament dels Estats Units (FDA) perquè l’entitat estudiï la seva possible aprovació. La companyia Moderna també va anunciar que es presentaria al tràmit en les pròximes setmanes. 

A nivell global, hi ha sis vacunes més que han aconseguit una autorització extraordinària per començar a repartir-se entre la població; les fórmules xineses de Cansino, Sinovac i Sinopharm (que disposa de dos projectes de vacuna) i les dues russes de l’l’Institut Gamaleya (Sputnik V) i de Bektop (EpiVacCorona). La comunitat científica internacional i les autoritats sanitàries han respost amb recel a l’aprovació extraoficial d’aquestes fórmules que al seu dia es van aprovar sense proves sòlides de la seva seguretat i eficàcia i sense l’aval dels assajos clínics a gran escala. 

3.000 milions de dosis el 2021

Et pot interesar

La farmacèutica britànica espera poder subministrar fins a 3.000 milions de dosis al llarg del 2021. A l’estiu, la Comissió Europea va tancar un acord de compra per 300 milions de vials per repartir entre els països europeus. A Espanya, a finals d’octubre el Consell de Ministres va aprovar la compra de 31 milions de dosis d’aquesta vacuna amb les quals es podrà vacunar aproximadament 15 milions d’espanyols

La data definitiva per a l’aterratge d’aquestes dosis dependrà de diversos factors. Com el procés de revisió i aprovació portat a terme pels organismes reguladors internacionals i les agències nacionals. O la logística del repartiment dels vials. Dubtes a part, la bona notícia és que les futures vacunes contra la Covid-19 és que són cada vegada més a prop. I que la seva arribada marcarà un punt d’inflexió en la pandèmia.