Editorial

Els hotels, en espera de la recuperació

La normativa d'allotjaments turístics s'haurà d'ajustar a una situació de reconstrucció molt diferent a la que la va motivar

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp54059739 barcelona 09 07 2020  el golpe econ mico de una ciudad sin t200902203308

zentauroepp54059739 barcelona 09 07 2020 el golpe econ mico de una ciudad sin t200902203308 / FERRAN NADEU

Només 118 hotels continuen oberts a Barcelona, amb més de 300 de tancats. Els primers amb prou feines mantenen les seves constants vitals, amb un 5% d’ocupació i temptejant activitats alternatives. Aquest és el panorama actual d’un sector que fins i tot havia capejat amb suficiència la crisi del 2009, gràcies al turisme exterior, i que ara té unes perspectives de recuperació més allunyades en el temps fins i tot que altres activitats. Ni tan sols amb l’encara incert final del confinament municipal o comarcal en cap de setmana, que podria reanimar el turisme interior, n’hi haurà prou per reactivar l’arribada de clients als hotels: serà necessària una situació de confiança que faciliti la mobilitat internacional que difícilment arribarà fins que la corba de contagis a Europa es doblegui notablement o s’estableixin protocols segurs mitjançant l’ús de tests ràpids. I segurament s’haurà d’esperar que facin efecte les esperades campanyes de vacunació globals; tot i que no és fàcil que tots els negocis aconsegueixin sobreviure fins aquell moment, adverteix el sector, amb l’actual marc d’ajuts públics.

Aquesta difícil conjuntura és la que el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Mestre, ha analitzat al fòrum de debat Primera Plana de EL PERIÓDICO. Un repte de «supervivència» i «superació» que passa, sosté, per redefinir el model turístic de Barcelona i confiar en la reputació i prestigi acumulats.

Almenys, la crisi ha posat en evidència fins a quin punt Barcelona depèn del turisme, el que ha d’estimular alternatives però també reactivar les campanyes de captació i aparcar els discursos antiturístics viscerals. Hi ha punts en els quals l’administració municipal i els hotelers coincideixen: acotar el lloguer de pisos turístics, una activitat amb més costos per a la ciutat en termes de creació d’ocupació, fiscalitat i opacitat, conflictivitat veïnal i impacte sobre el  mercat immobiliari. Un dels grans cavalls de batalla entre ajuntament i hotels va ser el restrictiu pla d’allotjaments turístics. Potser sense el fre que va suposar la crisi seria avui més gran. Però és el moment de revisar-ho en un context molt diferent, en el qual ha de facilitar la recuperació del sector quan sigui possible en lloc d’actuar com a fre.