Editorial

Una taca més en l’opa

S’ha de deixar que decideixin els accionistes, informant dels beneficis i els perjudicis de la fusió

2
Es llegeix en minuts
Una taca més en l’opa

La decisió de la Comissió Europea d’obrir un procediment d’infracció a Espanya arran de les condicions que el Govern ha posat a l’opa del BBVA sobre el Sabadell no tindrà, pel que sembla, conseqüències en la fusió d’aquestes dues entitats bancàries, però no deixa de ser una taca en un procés que està sent, ja per si mateix, procel·lós. De fet, l’Executiu comunitari ha reaccionat qüestionant dues normes espanyoles, la llei de defensa de la competència del 2007 i la llei de solvència financera del 2014, que són aquelles en les quals va basar el Consell de Ministres les seves objeccions a l’absorció del banc vallesà per part de l’entitat basca. Dues lleis aprovades fa 18 i 11 anys respectivament, que, segons la Comissió, atorguen al Ministeri d’Economia poders discrecionals i sense límits per decidir sobre aquest tipus d’operacions corporatives, mentre soscaven les competències del Banc Central Europeu. Es tracta, per tant, d’una qüestió de competències en el si de la Unió Europea (UE) entre un Executiu estatal, en aquest cas l’espanyol, i l’Executiu comunitari, que, no obstant, a l’expedient obert no posa cap objecció a les condicions a l’opa, tot i que la seva aposta sigui per un mercat financer més integrat a la UE i amb bancs de mida més gran. Les mateixes traves que aquest objectiu ha trobat ara en el Govern espanyol, les van posar anteriorment Itàlia i Alemanya en operacions similars.

Aquest conflicte competencial, tot i que no afecta la fusió bancària no ajuda, no obstant, a una justa entesa de què és el que està en joc en l’intent de compra del Sabadell per part del BBVA, ni que s’apreciï amb la nitidesa necessària la imprescindible neutralitat del Govern, que ha de limitar la seva intervenció a la defensa del bé comú. A aquest últim objectiu va cenyir el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, l’explicació de les condicions que es van imposar fa poc menys d’un mes a l’opa, que ajornen la unió de les dues entitats a d’aquí a tres o fins i tot cinc anys, en el cas que la compra prosperi. En aquells terminis, el Govern s’arroga a més la capacitat de decidir sobre la fusió, i obliga que les dues entitats mantinguin personalitat jurídica pròpia, patrimonis separats i autonomia de gestió, cosa que implicaria també el manteniment de la plantilla i de les oficines de les dues entitats. La decisió del Govern va generar certa polèmica, però no tanta com es presumia i, de fet, el BBVA persisteix en la seva oferta de compra, fins i tot després que el Sabadell vengués la seva filial britànica TSB al Santander.

Amb les condicions imposades, l’Executiu pretén que la gestió i la presa de decisions dels dos bancs continuïn sent autònomes, especialment referent al finançament i al crèdit a les pimes. No és aquest de l’opa un assumpte fàcil de dirimir, perquè en el mercat financer espanyol i en els sectors afectats, en particular a Catalunya, territori base del Sabadell, hi ha interessos creuats i en ocasions contradictoris. S’ha de deixar que decideixin els accionistes, informant adequadament de quins poden ser els beneficis i els perjudicis de la fusió i, tot i que sigui molt demanar al mercat, sense perdre de vista l’interès general.