Una taca més en l’opa

Aquest conflicte competencial, tot i que no afecta la fusió bancària no ajuda, no obstant, a una justa entesa de què és el que està en joc en l’intent de compra del Sabadell per part del BBVA, ni que s’apreciï amb la nitidesa necessària la imprescindible neutralitat del Govern, que ha de limitar la seva intervenció a la defensa del bé comú. A aquest últim objectiu va cenyir el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, l’explicació de les condicions que es van imposar fa poc menys d’un mes a l’opa, que ajornen la unió de les dues entitats a d’aquí a tres o fins i tot cinc anys, en el cas que la compra prosperi. En aquells terminis, el Govern s’arroga a més la capacitat de decidir sobre la fusió, i obliga que les dues entitats mantinguin personalitat jurídica pròpia, patrimonis separats i autonomia de gestió, cosa que implicaria també el manteniment de la plantilla i de les oficines de les dues entitats. La decisió del Govern va generar certa polèmica, però no tanta com es presumia i, de fet, el BBVA persisteix en la seva oferta de compra, fins i tot després que el Sabadell vengués la seva filial britànica TSB al Santander.

Amb les condicions imposades, l’Executiu pretén que la gestió i la presa de decisions dels dos bancs continuïn sent autònomes, especialment referent al finançament i al crèdit a les pimes. No és aquest de l’opa un assumpte fàcil de dirimir, perquè en el mercat financer espanyol i en els sectors afectats, en particular a Catalunya, territori base del Sabadell, hi ha interessos creuats i en ocasions contradictoris. S’ha de deixar que decideixin els accionistes, informant adequadament de quins poden ser els beneficis i els perjudicis de la fusió i, tot i que sigui molt demanar al mercat, sense perdre de vista l’interès general.