No tornis a casa aquest Nadal

Després, s’acosta el maleït Nadal i tots tancats perquè aquesta no pateixi. Com si no sabéssim ja que no tindrem ni Nit de Nadal ni Nit de Cap d’Any, ni visita a Cortilandia. Però, ¿saben què? A mi m’és igual Nadal. Això és una altra cosa que aprens quan ets soltera. Nadal no importa. És una festa catòlica creada per a les famílies convencionals. Els que no tenim fills, no la necessitem. Jo puc veure els meus pares quan vulgui. ¡Ai, no! Que viuen fora de Barcelona i el confinament perimetral no m’ho permet. Això sí m’emprenya, i no les festes nadalenques. Mai m’ha passat res interessant la Nit de Cap d’Any. Les coses més meravelloses de la vida et poden passar un dimarts qualsevol. No em treguin això i deixin Nadal per als mediocres. Per als que no es queixen, per als quals segueixen el corrent. Per als amants del vull i no puc.

Massa tard

ENS HORRORITZEM dels polítics que tenim, però la veritat és que crec que ens els mereixem. Sobretot a Catalunya. Els catalans sempre llepem més que ningú. I no ho dic només per Sant Esteve, que és una celebració ridícula que consisteix a acabar tornant el menjar i sopar del dia anterior. Mentre a Madrid tenen teatres, restaurants, toc de queda a les 12 i una tapa per cada canya. Aquí, quan ens deixin obrir els bars aquest dilluns, veuran com la meitat dels negocis seguiran amb la persiana abaixada. Ja serà massa tard. Però tots preocupats per Nadal, això sí. ¡Cal salvar Nadal! Aquesta mania que tenim els humans del primer món d’intentar salvar-ho tot. Que estem fatal, que el món sencer està malalt.

A casa, quan era petita, si un es posava malalt, no se celebrava res. Ni aniversari, ni castanyades ni Nadal. I la meva mare sempre deia: «Ja ho celebrarem l’any que ve. A dormir». Però al nostre petit país això no ens ho podem permetre. I hem d’enganyar-nos muntant actes surrealistes com el Sant Jordi d’estiu o la festa major de la Mercè, que si no arriba a ser pels focs artificials ni ens assabentem que existeix. ¿Per què no posem dos ovaris al tema i suspenem definitivament Nadal? ¡Però ja! Abans de gastar-nos la pasta en decoracions i il·luminacions ridícules, que només serviran perquè les gaudeixin els glovers i els taxistes.

Reis amb mascareta

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El NADAL es fa per als nens i aquests s’han portat massa bé com perquè ara els confonguem encara més. ¿Caldrà demanar hora per veure la cavalcada dels Reis d’Orient? ¿Aquests portaran mascareta? ¿Es posaran hidrogel abans d’embolicar els regals? ¿Es faran el test d’antígens abans de pujar a casa? Ni Pare Noel en el Corte Inglés ni res que se li sembli. Seriosament. ¿Per què no aprofitem l’ocasió per sincerar-nos amb els nostres nens i dir-los la veritat? Com ara... «Mira, nen, no està el pati com perquè us enganyem. El bitxo mata gent i els Reis són els pares. Fi».

 ¡Carreguem-nos Nadal! ¡Per sempre! Que el 2020 sigui l’últim final d’any de la nostra vida i que després d’aquesta pandèmia tot sigui sempre una festa. Dilluns, dimarts o dimecres. El maig, el desembre o el febrer. ¡Què res ens despisti! Cal viure el present i celebrar el dia a dia. Cal abraçar-se més, tocar-se més i fer més l’amor. Tot i que no estiguem enamorats. Aquesta és la cosa.